Aquelarre sobre Carmina
Amb aquesta moda delsbiopics,o falses biografies ficcionades per al consum televisiu, l'únic que s'està aconseguint és que no descansin ni els morts. Ara li ha tocat el torn aCarmina Ordóñez, que fa set anys que és difunta però un núvol de miners i guionistes s'han dedicat a furgar en la seva tomba perquè Tele 5 pugui omplir quatre hores i mitja (i el mateix nombre la setmana que ve) de la seva programació. L'únic mínimament interessant que hem vist d'aquesta llarga i necròfila jornada han estat les actrius d'aquest biopic. Elles, almenys, han intentat fer el seu treball d'interpretació tan bé com han sabut. En aquest sentit s'ha de felicitarPatricia Vico-actriu que hem vist últimament fent de reinaViolant d'Aragó i Hongria a la telesèrieToledo- i que ara s'ha reencarnat enCarminaamb notable virtuosisme. Les altres coses, la tasca dels guionistes que fan biografies a partir de les xafarderies publicades en els papers de coloraines, o a partir d'historietes seleccionades de vells i tristos afers de la xafarderia televisiva, això altre, deia, resulta sempre una successió de col·lisions, més que un treball biogràfic en sentit estricte. Ni es busca l'art ni es busca plasmar la subtil estela d'una vida. Es busca l'impacte, que és el nostre pa televisiu de cada dia. En aquest sentit, també s'ha de ressaltar el paper dels opinadors, aquella habitual mitja lluna de xafarders contractats per salpebrar el que albiopicnomés s'insinua. O sigui, la tafaneria elevada a categoria notarial sobre una vida. I si és possible esquitxant també altres criatures vives perquè l'aquelarre sigui més potent i atractiu. El nom d'Isabel Pantoja, per exemple, va ser citat diverses vegades en el rotlle. Ens advertien quePaquirris'hi va casar per despit. O sigui, que Carminael va deixar i, com que no va poder suportar-ho, va enxampar la tonadillera com podia haver enxampat una turca. Els xafarders fins i tot van concretar :«Només que Carmina l'hagués trucat, ell hauria deixat la Pantoja immediatament». ¡Ah! Han aconseguit deixar arran de terra aquella sublim frase entreLauren BacalliHumphrey Bogart:«Si em necessites, xiula».
