Amb la senyera com a àncora
AEl convidatd'aquesta setmana (TV-3) no hi ha hagut sessions intimistes al domicili de la criatura entrevistada. Ni plàcides immersions després de sopar en la fèrtil nyonya, domèstica iconversativa, abans d'anar-se'n a dormir. AEl convidatd'aquesta setmana,Albert Omha estat en la luxosa fredor de l'Hotel Baur Du Lac de Zuric, intentant aproximar-se a un home molt singular que passa 250 dies a l'any fora de casa, o potser seria millor dir que els hotels són la seva llar. Estem parlant deJosep Carreras, el nostre tenor més universal. ¡Ah! Aquesta circumstància existencial tan particular ha permès precisament un retrat del personatge molt afinat. La internacionalitat deCarreras, la seva permanent itinerància, dibuixen una personalitat molt especial: ha fet de la soledat el seu estat natural, malgrat estar sempre envoltat de fervorós públic i incondicionals fans.Om li va preguntar en un moment donat:«¿Per a vostè la feina és més important que l'amor?». ICarreras, sense dubtar ni un instant, va contestar:«Sense pretendre ferir la gent que m'estima, la veritat és que la meva feina no m'ha defraudat mai. Sempre ha sigut un refugi extraordinari. Com deia Pep Guardiola, a la meva feina sé que sóc el puto amo». ¡Ahhh! Per això potser quan van anar a l'Opernhaus de Zuric, al camerino, moments abans de sortir a fer un recital,Carrerases va acostar al penjador on hi havia el seu frac i li va ensenyar aOmel que porta sempre guardat a la butxaca superior de la jaqueta: unasenyera, les quatre barres, l'àncora identitària de la seva nòmada internacionalitat.
