Alberto Casillas, la nit del dissabte, a 'El gran debat' (T-5).
Ha brotat un heroi. Alberto Casillas. Un «pobre cambrer», segons les seves pròpies paraules. Dimarts, dia conegut com el #25S, va intentar protegir alguns manifestants de la desproporcionada càrrega policial. Ahir, al Quadern del Diumenge d'aquest diari, Juan Fernández en va fer un complert i lluminós perfil. La tele també li ha dedicat l'atenció que es mereix. El que no sabíem el #25S, ni el 26, ni el 27, ni el 28, és que en la nova jornada reivindicativa del passat #29S, Alberto ha tornat a ser notícia. Aquell mateix dissabte a la nit va ser a El gran debate (T-5) i va explicar, encara més indignat, el que li havia passat poques hores abans: una agressió directa de la policia, quan estava rebent les abraçades i felicitacions de diversos transeünts davant del Bar Prado, on treballa. I a l'acabar, va exclamar dret al mig del plató: «Jo vaig ser votant del PP. Afiliat del PP. I avui dic que maleïda sigui l'hora en què vaig votar per aquesta forma de govern. L'hi diu un pobre cambrer. Això que està passant està planificat. Tant allò del dia 25 com això d'avui, dia 29». I el públic assistent li va dedicar un vibrant aplaudiment. No va ser aquesta l'única aportació d'un testimoni directe que va viure i va patir les càrregues. També va parlar un avi jubilat gallec, de 72 anys, al qual vam veure amb el braç en cabestrell, un braç trencat pels cops de l'autoritat. També ell va advertir de la feina dels agents policials camuflats com a manifestants, creant més tensió perquè el còctel esclatés, testimoni que es va complementar amb l'emissió d'aquell vídeo en què un encaputxat és apallissat per la policia fins que deixen d'atonyinar-lo, perquè crida: «¡Sóc company, company! ¡He dit que sóc company, cony!».
