Adela retrocedeix 200 anys
No sé si prendre'm com una inquietant metàfora l'arrencada de la nova temporada de21 días (Cuatro), aquest viatge que ha fetAdela Úcar a les ultratancades comunitats mennonites que hi ha disseminades per Mèxic. No sé si això que hem vist és el que ens espera, si la crisi segueix atonyinant-nos d'una manera tan insuportable. El que hem vist, concretament a la comunitat mennonita de La Batea, a l'estat de Zacatecas, fa posar els cabells de punta.Adelas'hi ha submergit durant uns dies, i només contemplant el que ensenyen als nens a l'escola, ens hem quedat esgarrifats. L'únic llibre que toquen és la Bíblia. Està prohibit aprendre idiomes -només poden comunicar-se entre ells en alemany antic-, no els ensenyen història, ni geografia, ni res en absolut, i es passen les hores de classe cantant lúgubres i tosques cançons.Adelaexclamava, terroritzada:«El que més em sorprèn no és el que aprenen, sinó el que no aprenen. No els ensenyen res per por que coneguin alguna cosa que els agradi». O sigui, que aquesta gent mennonita, buscant la vida natural, han arribat a conformar una secta perillosíssima. Avorreixen el progrés. Viuen com fa 200 anys enrere. L'electricitat està prohibida. L'únic invent modern que toleren és la roda. Espanta pensar que nos-
