Adela binguera
SSSRqha submergitAdela Úcar(21 días, Cuatro) en el món del joc i de les apostes -carreres de cavalls, casinos, bingos, partides de pòquer, escurabutxaques...- i, tal com era d'esperar, al final de les tres setmanes ha quedat enganxada a la carta, modalitat pòquer. Deia, entre nerviosa i preocupada, però al mateix temps ingènuament esperançada:«M'hi he enganxat. Vull seguir amb el pòquer. ¡Vull millorar!». Doncs que vagi amb compte, que la capacitat d'abducció que té el joc és tremenda. Ja ho deiaOnassis, l'home més ric del món en el seu temps:«Puc comprar tots els bingos, tots els hipòdroms, tots els casinos del món ara mateix. Però no puc jugar ni en el més petit. Al cap de tres mesos m'hauria arruïnat». Al marge de la ludopatia tenebrosa, ressaltem un moment binguer molt alegre, quanAdelava conèixer tres senyores,Lola,ConchaiConchita, de més de 70 anys, que van al bingo cada dia i en munten una de grossa. En primer lloc, van declarar, absolutament convençudes, que el bingo suposava per a elles un autèntic alliberament.«¿On podia anar una dona sola abans? Doncs al bingo, només al bingo»,exclamaven. O sigui, que l'argument és nou: el bingo entès com la columna vertebral de l'alliberament femení. Té mèrit. I després van mostrar tota la colla de sortilegis que practiquen amb els cartrons per atraure la sort. Primer se'ls van fregar pels pits -pels d'Adelatambé- i pel cul. Després van anar al bany a posar-se les calces del revés. I per acabar, l'estratègia definitiva: es van refregar el cartró per allà, pels genitals, i van advertir, juganeres:«S'ha de procurar que el cartró toqui pèl, ¿eh? Sobretot ¡que toqui els pelets!». ¡Ahh!Adelava quedar enganxada en el pòquer, sí, però al bingo, ambLola,Concha iCon-
