"A prendre pel c... la sabata"
I veient queJúlia Oterola burxava parlant-li del concepte de dona aparador, i li deia, amb conya: «Tu aquí, amb dues talles menys, traient pectonalitat, ¡i no et sents florero!»;¡ah!, en vista que la seva entrevistadora l'estava punxant una miqueta,Anita Obregón va tenir un rampell, una arrencada, un cop de geni i va exclamar:«¿Dona florero? Doncs mira quina dona florero que sóc: ¡ara em trec les sabates! ¡A prendre pel cul la sabata, apa!»,i va acabar l'entrevista descalça, detall que immediatament va imitarJúlia Otero, descalçant-se també allà mateix. Home, ha estat una verdadera llàstima que aquest moment d'alegre descavalcament indumentari hagi passat just al final, quan ja estaven sortint els títols de crèdit. Si hagués succeït una mica abans, és molt possible que, animades pel seu propi frenesí nudista, acabessin oferint-nos les dues un gloriós i edificantstriptease. Aquesta trobada ha estat pintoresca. Especialment les respostes que ens va anar proporcionant l'Anita. QuanAnasagastili va dir que sent biòloga, i a més a més sent tan mediàtica, podria fer alguna cosa per difondre la causa en favor de la defensa del medi ambient, ella va contestar:«¡Ai! Però és que sempre em pregunten si estic enamorada, o amb qui surto, coses d'aquest tipus. Això és el que interessa». Quan laJúliali va preguntar:«¿Políticament, com et definiries?», va respondre:«Doncs ara mateix espanyola. Només crec en Espanya i en l'espanyol». I quan se li va preguntar si era feliç, va dir:«La felicitat és l'instant que va d'una putadeta a la següent». O sigui, queAnita Obregónha estat enginyosa i aguda, però sempre embolicada en el seu habitual posat de vampiressa de rodalies. Ens havia dit l'Oteroal principi:«Ja veurem si ve amb la seva disfressa habitual d'Obregón, o amb la pell d'Ana». Siguem indulgents: ha vingut amb la seva màscara habitual, però ens ha permès veure la pell dels seus peuets.
