rb1qhciz6bdmrpyjlbqgr21100
La psicosi d’un procés imparable va aconseguir relegar l’autonomisme al paper d'andròmina vella que ens volem llevar de sobre. És una de tantes substitucions semàntiques dels últims temps: reemplaçar un sistema que funcionava –imperfecte per definició- per un altre perfectament impossible. Segons l'independentisme, quedar-se a l'Estat autonòmic és una covardia i una traïció, oblidant les unanimitats que tingueren el retorn de Tarradellas o els estatuts. A qui ara reivindiqui l'autonomisme se'l considera retrògrad, cursi, centralista i, per descomptat, mal català. En realitat, Catalunya fa dècades que és part de l'Estat autonòmic i no li ha anat malament. És el que volia la Catalunya republicana: autonomia.
