Entre tots. Debats electorals 27-S amb dos jubilats
Diguem-ho de bon començament: hem assegut al voltant d'una taula dos jubilats, un que és molt partidari del sí i un altre igual de convençut del no, i cap dels dos tem per la seva pensió. L'un (Santos Franco, 64 anys, originari de Llorca, a Múrcia, prejubilat des de fa 12 anys i jubilat des de principis d'agost) perquè està convençut que a la Catalunya independent les pensions no correrien perill perquè «hi ha més prosperitat, menys atur i per tant més cotitzants que a la resta d'Espanya. La jubilació la paguen els cotitzants, no és una bossa que conté els teus estalvis». L'altre (Matías Mingo, 66 anys, originari de Pozo-rrubio de Santiago, a Conca, «casat amb una catalana i amb dos fills») perquè no creu «que arribi la independència de Catalunya». En cap dels dos, per tant, hi ha calat un dels exemples de llibre del discurs de la por d'aquestes eleccions, el que diu des de les files del no que amb la independència els jubilats no tenen la pensió assegurada, el que argumenta des del bàndol del sí que el que en realitat posa en risc la paga dels jubilats, i tot l'Estat del benestar, és continuar vinculats a l'Espanya de la solidaritat que és «espoli», la que «roba» a Catalunya, la que està incapacitada per abordar el tren de la modernitat, la que està enfangada en un sistema de corrupció, així, amb eñe.
