Debats electorals 27-S. Trobada amb quatre persones parades
El 2009, quan la crisi era una cosa d'hipoteques porqueria als EUA, a la Generalitat hi governava José Montilla, a la Moncloa hi residia José Luis Rodríguez Zapatero i encara faltava un any per a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, Maria Antònia Gómez (55 anys, de l'Hospitalet de Llobregat) es va quedar a l'atur. L'empresa en la qual treballava d'administrativa va tancar, i va ser ella la que es va fer a si mateixa la liquidació. Des d'aleshores, han canviat moltes coses: va esclatar la pitjor crisi econòmica coneguda, Mariano Rajoy (amb la seva reforma laboral i les seves retallades) es va mudar a la Moncloa, a la Generalitat hi va arribar Artur Mas (amb les seves retallades i amb la seva convocatòria de tres eleccions en cinc anys) i a Catalunya s'ha passat d'esperar una sentència del Constitucional a esperar unes eleccions autonòmiques que són plebiscitàries sobre la independència. Una cosa, però, continua invariable en la vida de la Maria Antònia: ella segueix en atur. No està sola: el seu marit es va quedar sense feina al febrer, després que la sastreria Deulofeu, una altra víctima del tancament de comerços emblemàtics a Barcelona, abaixés la persiana.
