vampiros jlroca epc
L’ombra de Dràcula plana sobre Barcelona. De Dràcula i, també, de la resta de vampirs de llegenda, que no són pocs. L’expressionista Nosferatu, que van encarnar Max Schreck i Klaus Kinski, cada un més boig, també Louis, un xuclasang una mica beneit que va interpretar Brad Pitt a ‘Entrevista amb el vampir’, per descomptat a més Theda Bara, la primera ‘vamp’, que sense ni tan sols mossegar les seves víctimes masculines les deixava destrossades, i, per citar un últim exemple del qual de vegades s’obliden immerescudament els detalls, la voluptuosa Vampirella, que tot i que les seves historietes les publicava per aquestes latituds Planeta d’Agostini, en realitat venia del planeta Drakulón, pels rius del qual fluïa la sang, fins que per una crisi climàtica es van assecar. Per als seus habitants va ser una sorpresa descobrir que per les venes dels terrícoles corria el mateix cabal. La literatura vampírica, ja veuen, és infinita i, el que hem dit, l’ombra d’aquests monstres es projecta sobre Barcelona, però, de moment, només l’ombra, perquè la moneda a l’aire que CaixaForum llança a l’aire per decidir on estrena les seves exposicions de traca ha caigut aquesta vegada del costat de Madrid.
