'Monte Carlo'
Pedro Almódovarcompleix la seva majoria d'edat cinematogràfica ambLa piel que habito,la seva pel·lícula número 18 i la més radical i desconcertant de la seva carrera. Un contingut i fibrósAntonio Banderas dóna vida a un cirurgià que es creu Déu i que experimenta en una, diguem-ne, pacient un revolucionari tipus de pell. La pacient està interpretada per una entregadíssimaElena Anaya, a qui el director li va demanar veure moltthriller, prendre moltes proteïnes i practicar ioga abans de ficar-se en el paper. No és que el més internacional dels nostres cineastes (venerat a França, malgrat que la Palma d'Or se li segueix resistint) s'hagi apuntat a última hora a la moda de tenyir el cine de negre. "He escrit el que m'ha sortit del cos, que, en el meu cas, és el cor", va assegurar per explicar per què un amant del melodrama com ell se submergeix en les tèrboles aigües delnoir. En qualsevol cas, els espectadors fidels a la trajectòria del manxec reconeixeran que, efectivament i malgrat la tensió del film, estan veient un productemade in Almodóvar, que fa els seus habituals gestos culturals (amb llibres d'Alice Munro, escultures de Louise Bourgeois i cançons de Buika) i incorpora elements marca de la casa, com una entregada mare (Marisa Paredes) i un desconcertant personatge vestit de tigre (interpretat per Roberto Alámo).
