María Antonia Iglesias amb Iñaki Anasagasti ('El gran debate', T-5).
Del temaUrdangarínTele 5 segueix fent-se'n un bon tip, omplint hores i hores de televisió en papilles comMateria reservada,La noria o SálvameDeluxe, atraient-nos amb esquers que asseguren grans exclusives, quan en realitat ens donen el no-res més absolut. No obstant, fem-ne una excepció que és de justícia: la nit de dissabte a diumenge estava justificat queEl gran debategirés al voltant de la figura delgendríssim, ja que s'acabava de produir la seva primera declaració davant del jutge, i era efectivament notícia. El debat queJordi Gonzálezva moderar va ser interessant per les múltiples lectures que ens ha permès. D'entrada, l'elecció de debatents va ser il·lustrativa: tots els allà asseguts en semicercle, al centre del plató -tots menys un- es van transformar en admirables defensors de la monarquia. Es van esforçar d'allò més per pintar i emmarcar la figura del gendre en clau de murri, de díscol, d'engalipador i, sobretot, es van dedicar a separar-lo, aïllar-lo, perquè ni una gota dels seus presumptes delictes esquitxés la règia família. En aquest sentit, va ser un debat coral monòton, d'un so harmoniós, i molt bonic. Només un dels allà reunits,Iñaki Anasagasti, es va atrevir a llançar notes que no estaven a la partitura i a dir cosetes que van provocar la més tremenda i irada excitació deMaría Antonia Iglesias, que es va posar més guerrera queRamboaAcorralado 2. Es va atrevirAnasagastia entonar sons refumuts com:«En relació amb els delictes fiscals prescrits, algú ha de tenir alguna responsabilitat. Si el Rei ja sabia el 2006 el que estava succeint, i s'aparta Urdangarín i se l'envia fora, i no se'l denuncia ni se li demana que torni els diners, i passen els anys i el delicte prescriu... ¿Qui és el culpable d'aquesta situació?». I seguidament es va lamentar de l'opacitat que envolta la monarquia, i va posar com a exemple les preguntes que el senador d'ICV Jordi Guillotacaba de formular al Govern, i que no han estat admeses a tràmit. Llavors,María Antoniaes va regirar, encesa, i en un cop de fúria còmica de primera categoria li va deixar anar:«Escolta, ¿i com és que has trigat 30 anys per adonar-te que això no és una República? ¿Eh? ¡Té nassos!»
