la-ola-verde
Commoció, ràbia, inspiració. Són moltes les emocions que és capaç de convocar La ola verde (Que sea ley). Juan Solanas fa un treball magnífic a l’hora d’aglutinar testimonis punyents, sap com transmetre l’efervescència dels carrers, amb totes aquestes dones reclamant els drets sobre el seu cos, també s’esforça per oferir tots els punts de vista. Però aconsegueix una cosa que s’escapa a la naturalesa militant i compromesa del documental: apel·la a les vísceres, encongeix per dins i el seu missatge et sacseja sense remei. No es tracta d’una pel·lícula alliçonadora, es tracta d’un tros de realitat que convida a la reflexió i al coneixement.
