la casa de jack
Ja tenim aquí l’última entrega del sempre agressiu i provocador temari de Lars von Trier, geni o farsant, apocalíptic o integrat, sever o sarcàstic. A 'La casa de Jack' pren com a centre de les seves disquisicions un assassí en sèrie els records del qual (els de cinc crims que va perpetrar, bàsicament en dones, cada un més sàdic i geomètric) li serveixen per plantejar-se qüestions teòricament sacrosantes sobre l’artista i la societat. No és que el cineasta danès s’identifiqui amb el personatge, però Von Trier no deixa de situar-se en el centre del mateix debat que proposa i, a més, utilitza imatges de les seves anteriors pel·lícules per certificar-ho.
