almodvar triunfa en los goya
La llarga i eixelebrada història d’acords i desacords entre Pedro Almodóvar i l’Acadèmia del Cine, plena d’ofenses i menyspreus des que ‘La ley del deseo’ (1987) es va quedar sense ni una nominació, va viure ahir a la nit a Màlaga un dels seus episodis més fèrtils i feliços. ‘Dolor y gloria’, el sensible viatge per la vida i obra del geni manxec, va conquistar set Goya, entre aquests els de més categoria: millor pel·lícula, millor director, millor guió i millor actor per a Antonio Banderas, un pòquer triomfal amb inequívoc aire de justícia, perquè malgrat l’impuls final de ‘La trinchera infinita’ després de la seva victòria en els premis Forqué, que va fer pujar com l’espuma la seva cotització en les últimes apostes, o de les 15 imponents nominacions de ‘Mientras dure la guerra’, no hi havia pel·lícula que mereixés més la glòria que la d’Almodóvar, un emocionant exercici de catarsi i reconciliació personal, segurament una de les millors –sí almenys la més confessional– obres de la seva vasta carrera.
