Música Directa. Acústic de Maria Rodés
Coplas sense drama. Sense veu esquinçada. Coplas sense histrionisme. El dolor i la pena es poden cantar amb candor. Com sempre fa Maria Rodés. Només que aquesta vegada ha escollit un gènere injustament estigmatitzat per endur-se'l al seu particular univers. «Busco l'expressivitat des de la subtilesa. És un esquinçament contingut, de processons que van per dins», admet una artista que ja s'havia identificat amb la figura de cantant torturada. ¿Per què la pena inspira tant? «Perquè a vegades amb les cançons busquem que ens estimin», sospira. Aquesta nit inicia la gira de Maria canta copla al Palau de la Música.
