Música Directa: Acústic de Makandé
Amb internet i els seus fans com a aliats, Juanito Makandé ha posat un nou rumb a la seva carrera flanquejat per una sòlida banda. El cantautor sevillà, apassionat del funk i admirador de Ben Harper i Jack Johnson, va passar anys exercint de percussionista amb asos del flamenc, després d'una amarga experiència. «El meu anterior disc es va quedar al calaix d'una discogràfica. Llavors vaig decidir canviar i estudiar percussió», recorda. Però va seguir creant fins que un bon dia, animat per les bones vibracions de les seves noves creacions que van sorgir mentre anava de gira com a percussionista de cracs flamencs com El Canijo de Jerez, Makandé es va veure impulsat a reprendre el primer pla amb Las canciones que escribí mientras volaba.El disc, que li ha donat moltes satisfaccions des que va veure la llum fa un any, sonarà aquesta nit a la Sala Salamandra de l'Hospitalet. «Les cançons van sorgir de forma molt natural, orgànica», comenta Makandé que va oferir a EL PERIÓDICO una versió acústica de La llave, un tema delicat ple de bones vibracions. «La meva música ara s'ha depurat, té més personalitat, està més definida», declara. «El disc desprèn una energia especial per la forma com es va fer. Es va gravar en un estudi en directe gràcies a la insistència dels companys amb qui tocava, molts dels quals m'han acompanyat», comenta en referència a El Canijo de Jerez i Chiki Lora, de Canteca de Macao.
