El Brujo davant del mirall
No és cine. Ni teatre. Ni televisió. Però ho podria ser. No és un documental. Ni una obra d'art i assaig. No és un experiment. Ni tan sols un suport tecnològic revolucionari que canviï la vida de ningú. Encara que d'això es tracta: de la vida. De la vida d'algú mític i estimat, senzill, tendre, tan pròxim, tan patidor, tan supervivent com Enrique Castro. Perdó, Quini.
