Retorn a la presó Model: Tres antics presoners polítics i l'advocada Magda Oranich visiten la Model
Pel suprem poder que tenen els espais físics de sacsejar records, just al travessar la porta de la Model David Castillo es queda mirant al pati, somriu i diu: "Aquella vegada va ser molt graciós perquè ens van posar aquí i érem moltíssims, de fet ens hi van portar perquè a les comissaries de barri no hi cabíem. Me’n recordo que va sortir el director i va cridar: ¡Aquests no hi caben!". Al poeta i novel·lista barceloní, avui editor del suplement cultural d’'El Punt Avui', llavors no el van tancar, però sí l’any següent, el 1980, com a molts en l’època pels seus vincles amb l’anarquisme. Es va passar tres mesos a la presó. "Recordo la primera pintada que vaig llegir a la presó. Deia: 'Viu ahir que avui és tard", segueix explicant, i després recorda que hi havia una epidèmia de tifus i que els van portar a tots al soterrani, on els van fumigar i els van injectar "una cosa" al braç. "Contra el tifus, suposo, espero". És un poder suprem, el que tenen els llocs. Fa que els records s’acumulin.
