Parelles que es besen a Barcelona
¡Ah, l'amor d'estiu! «'L'amor de l'estiu em va fer saltar. L'amor d'estiu va passar tan ràpid...'», que cantaven Danny Zuko (John Travolta) i Sandy Olson (Olivia Newton-John), a 'Summer Nights',una de les cançons eternes de 'Grease'.«'Nunca nunca nunca más sentiré tanta emoción como cuando a ti te conocí y el verano nos unió'», que recitaven Manuel i Ramón, el Dúo Dinámico, en l'himne d'amor estiuencper excel·lència per a més d'una generació d'espanyols. L'amor d'estiu és un objectiu, una aspiració, un somni, una història, una nostàlgia, un 'no ha pogut ser', unprimer amor, l'amor de tota la vida. És, també, una institució social, una fita en l'educació sentimental, un mite cultural desenvolupat milers de vegades en la cultura popular, en la música, el cine i la literatura. Un «amor breu, però intens i irresistible», en la definició que en fa la psicòloga Carmen Torrado, propiciat perquè fa calor, es deixa de costat la rutina, es coneixen llocs i persones noves, s'estén la desinhibició i el nostre organisme (augmenta la serotonina, s'exposa més el cos) és més propens a l'idil·li, al sexe. Un amor que, amb el temps, s'ha metamorfosat al ritme de noves mentalitats, noves normes en les relacions entre homes i dones, nous usos socials i noves tecnologies de la comunicació.
