Els sorolls de Barcelona
Barcelona és una ciutat sorollosa. A mb les xifres a la mà, menys que fa un temps -el percentatge de ciutadans afectats per l'excés de decibels ha baixat tant de dia com de nit: el 68,2% de la població està exposada en algun moment a nivells entre els 60 i els 75 decibels, tres punts menys que el 2009, segons el mapa de la contaminació acústica que va presentar l'Ajuntament al març- però no per això és una urbs silenciosa. Amb la calor, els problemes de convivència vinculats al soroll augmenten: hi ha més finestres obertes i més gent a les terrasses o, simplement, disfrutant de l'espai públic. A l'estiu, tot se sent més: el trànsit que col·lapsa la ciutat, les obres al carrer, el camió de les escombraries, els sorolls domèstics dels veïns... A més a més, en aquesta ciutat mediterrània, de moda i cosmopolita, bon temps és sinònim d'activitat, oci i vida al carrer. De dia, i sobretot, de nit, cosa que genera problemes de convivència. Només cal escoltar la conversa ciutadana per adonar-se que el soroll és cada estiu un dels temes dominants de conversa.
