Testimonis històrics
De la penombra a la llum: el Fons Històric d’Endesa ressegueix la història de l’electricitat a Espanya
Aquesta eina, gestionada per la Fundació Endesa, reuneix més de 165.000 elements físics i més de 68.000 en format digital que expliquen l’evolució de la companyia energètica i, amb ella, de la societat espanyola en els últims 150 anys
El recinte firal de Barcelona amb motiu de la inauguració de lExposició Internacional de 1929, amb els característics raigs de llum del Palau Nacional. /
Tan acostumats estem que s’encengui la llum en prémer l’interruptor, que per imaginar com es vivia tot just 150 anys enrere a Espanya cal fer un exercici intens de creativitat. Fanals de gas que amb prou feines il·luminaven un cercle de carrer quan el sol s’amagava, carruatges estirats per cavalls, espelmes i làmpades d’oli a les llars, fàbriques impulsades per molins o màquines de vapor… Fins que el 1875 es va instal·lar a Barcelona la primera màquina de generació elèctrica a Espanya i tot va canviar per sempre. Una llarga evolució els testimonis de la qual recull de manera minuciosa el Fons Històric d’Endesa, que gestiona la seva fundació i compta amb més de 165.000 fons físics i 68.200 més de digitals.
El fons té una triple missió, segons explica la seva responsable, Vanessa López Arrebola. La primera consisteix en la “recuperació del patrimoni històric”, entès com el conjunt de documents, fotografies, vídeos, publicacions i peces tecnològiques que han intervingut en els processos de producció, distribució i comercialització de l’energia. La segona és la seva conservació i tractament. “Això implica el seu inventari, catalogació i correcta conservació, amb un objectiu final molt clar: la seva difusió i posada a disposició del públic”, remarca.
Implicació territorial
La tercera és conseqüència de les dues primeres: posar a disposició de la societat tota aquesta riquesa documental perquè tothom pugui gaudir i conèxier més sobre l’evolució de l’energia en els últims 145 anys, un capítol essencial del desenvolupament social i econòmic d’Espanya.
El Fons Històric no s’adreça a un públic específic, sinó que està obert a tot tipus d’usuaris: periodistes, investigadors, estudiants i també persones particulars interessades a reconstruir la història laboral i vital dels seus familiars. En aquest sentit, el patrimoni d’Endesa no només reflecteix l’evolució tecnològica del sector elèctric, sinó també l’evolució social i el progrés econòmic dels territoris en què es van desenvolupar els processos d’electrificació. “Es tracta de companyies històricament molt arrelades al territori, on durant dècades va ser habitual que diverses generacions d’una mateixa família treballessin a l’empresa. De fet, encara avui hi ha empleats que representen la cinquena generació familiar vinculada”, explica.
Algunes de les empreses que avui formen part d’Endesa, com ara FECSA o ENHER, són les hereves de les primeres companyies d’electricitat que es van constituir a finals del segle XIX o a principis del XX. Més endavant s’hi sumarien altres empreses constituïdes posteriorment com EZR, UNELCO, GESA o Sevillana de Electricidad, i que ja aleshores van iniciar tasques de conservació i recuperació del seu patrimoni tecnològic i documental. El 1944 es funda Endesa a la zona del Bierzo (Lleó) i, a la dècada dels 90, Endesa comença a adquirir participacions d’aquestes entitats, procés que culmina amb la sortida a borsa de la companyia el 1998. “És aleshores quan es crea el Fons Històric amb l’objectiu d’aglutinar els diferents fons existents i establir una gestió homogènia, amb criteris comuns de catalogació documental i tecnològica, i una visió global per a tota la companyia”, detalla López Arrebola.
Galeria fotogràfica de l'evolució de l'electricitat a Espanya elaborada amb imatges del Fons Històric d'Endesa
Gran fons documental
Pel que fa a xifres, el Fons Històric custodia gràcies a la feina de la Fundació Endesa aproximadament 160.000 elements físics, entre fotografies, documents, bibliografia i vídeos. A això s’hi afegeixen uns 5.700 elements tecnològics, que van des de petits aïlladors fins a grans peces de diversos metres, així com reguladors, comptadors i altres dispositius utilitzats en els processos de producció, distribució i comercialització d’energia.
D’altra banda, els fons cedits a entitats col·laboradores ascendeixen a uns 60.500 elements, que pertanyen a alguns dels territoris on opera Endesa com Balears, Aragó, Catalunya, Madrid, Andalusia i Canàries. Entre aquestes entitats destaquen, per exemple, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria d’Andalusia; el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) a Terrassa; l’Institut Meteorològic de Catalunya; diversos museus i espais patrimonials com els de la Cellera, Talarn o Lleida; i, al nord-oest, la col·laboració amb CIUDEN per a la custòdia del patrimoni de la central tèrmica de Compostilla a Ponferrada, una instal·lació clau en la història d’Endesa.
Finalment, l’arxiu digital del Fons Històric compta amb prop de 68.200 registres, que inclouen tant documentació com patrimoni tecnològic. Es tracta d’una plataforma d’accés permanent, prèvia inscripció com a usuari, actualment en procés de renovació i millora. A través seu es pot consultar el conjunt de fons disponibles; en alguns casos, l’accés al document complet requereix sol·licitud prèvia, mentre que els fons fotogràfics, videogràfics i tecnològics es poden visualitzar directament en format digital.
Notícies relacionadesNomés l’arxiu fotogràfic ja supera els 54.000 registres, amb imatges i vídeos procedents de tots els territoris on ha operat Endesa, que permeten recórrer visualment la història de la companyia al llarg del temps, tal com es pot observar a les imatges que acompanyen aquest reportatge.
El pas següent és que aquest fons continuï nutrint-se amb records d’un passat basat en els combustibles fòssils i el naixement de les primers tecnologies netes. El present, i sobretot el futur, pertany a les energies renovables.
Vides paral·leles: cronologia de l’evolució d’Endesa i de l’electricitat a Espanya
- 1875: S’instal·la a Barcelona la primera màquina de generació elèctrica.
- 1881: Es funda la primera empresa elèctrica espanyola, la Sociedad Española de Electricidad, que va construir una petita central a l’avinguda del Paral·lel de la capital catalana, que acabaria convertint-se en la central tèrmica de Mata, reconeixible per les seves tres xemeneies.
- 1889–1894: Expansió empresarial i primeres grans companyies: AEG impulsa noves societats (Madrid el 1889 i Sevilla el 1894); la Sociedad Española de Electricidad és adquirida el 1894 per la Compañía Barcelonesa de Electricidad.
- 1896: Consolidació del subministrament urbà: es construeixen dues grans centrals tèrmiques de gran rellevància en l’electrificació de Barcelona.
- 1903: Salt tecnològic: s’aconsegueix el primer transport elèctric a distància a Espanya (línia de 20.000 V cap a Pamplona) i es construeix la central del Freser (1903).
- 1911: Neixen grans “motors” del sistema elèctric modern: Riegos y Fuerza del Ebro i Energía Eléctrica de Cataluña, empreses que canvien el mercat en impulsar l’hidràulica a gran escala.
- 1914–1920: Acceleració hidroelèctrica i xarxes: gran salt hidràulic de Cabdella (1914) i grans preses/centrals com Talarn (1916) i Camarasa (1920); les xarxes de transport assoleixen tensions molt altes per a l’època.
- 1930–1934: Nova fase de concentració i “operadors” potents: Sevillana de Electricidad ja lidera per mida i xarxa de transport (1930) i a Canàries es crea UNELCO (1930), que consolida companyies i absorbeix el 1934 la Sociedad Eléctrica de Las Palmas.
- 1944–1949: Després d’una època de restriccions, es funda Endesa el novembre de 1944 i es posa en marxa la tèrmica de Compostilla (1949) juntament amb una línia de 220 kV (salt d’escala a la xarxa).
- 1946–1951: Reforç hidroelèctric-institucional: creació d’ENHER (1946) i entrada de noves infraestructures/companyies; el 1951 apareix FECSA per adquirir actius clau del sector.
- 1958–1961: Modernització de la xarxa amb la primera línia subterrània de 110 kV a Espanya (1958) i noves interconnexions a 220 kV (1961). El 1963 es connecta Andalusia a la xarxa nacional per 220 kV.
- 1966–1974: Entrada i expansió nuclear: es constitueix HIFRENSA (1966); Vandellòs entra en servei el 1972 (500 MW) i el projecte reversible Montamara es posa en marxa el 1974.
- 1971–1998: S’inicia el procés de privatització d’Endesa, amb un 25% d’accions que passen a ser privades. Es reimpulsa el 1996 i, el 1998, Endesa deixa de ser una companyia pública.
- 1972–1984: Gran cicle tèrmic del carbó: nova Compostilla (1972) i grans projectes com As Pontes (iniciada el 1973, completada el 1979, 1.400 MW) i Litoral (Carboneras: iniciada el 1980, en marxa el 1984).
- 1983: Reordenació del sector: el Govern impulsa una reordenació i la nacionalització de la xarxa de transport; aquell mateix any l’INI traspassa actius a Endesa i es forma el Grup Endesa, que integra diverses companyies.
- 1984–1988: Consolidació nuclear: Ascó entra en servei amb grups el 1984 i el 1986; la nova central a Vandellòs entra en servei el 1988.
- 1987–1992: Primer impuls de les energies alternatives: parcs eòlics (La Muela i Estaca de Bares, 1987) i noves centrals hidràuliques (1990 i 1992).
- 1998: Liberalització del mercat de producció, amb la figura del comercialitzador i una regulació centrada en transport i distribució.
- 2005–2007: Fi d’etapa corporativa: OPA de Gas Natural (setembre de 2005), contraoferta d’E.ON (febrer de 2006) i resolució amb ENEL + Acciona com a principals accionistes (2007).
- 2009: Compromís per a una transició energètica verda, que es materialitza en un increment de la inversió en energies renovables, sumant nous parcs eòlics i solars.
- 2017: Pla estratègic per a la transició energètica i la descarbonització, que desembocarà el 2040 en el gran objectiu d’Endesa: convertir-se en una empresa neutra en carboni, amb zero emissions contaminants.
