La nit és dels essencials

La nit és dels essencials

Juan José Fernández | 02 de novembre 2020

Un embús a la ratlla de Cantàbria, uns 'ertzaines' sense gel hidroalcohòlic, la renda d'una gasolinera de Miranda de Ebro, centres comercials plens a Madrid i un escombriaire mirant d'explicar-se per què no es tanca la ciutat

«Uf, quina cara que fan. Haurem de comprar impermeables a les nostres mares», es lamenta l’‘ertzaina’ que selecciona cotxes amb una torxa de piles. Davant seu s’estén un embús de proporcions descomunals, tan lent, tan llarg que, efectivament, es pot suposar que els que estan confinats a la cua estan recordant la seva parentela.

El que era un relaxament gairebé total de la vigilància dels tancaments perimetrals s’ha convertit en una gran retenció, sobtada i aleatòria, a l’A-68, a la ratlla de Cantàbria, com si ara Euskadi volgués aturar una riada de Covid. A l’última cantonada basca, el barri d’El Haya-Auzoa de Muskiz, l’Ertzaintza s’ha posat a comprovar qui ha sortit per Castro Urdiales de vacances i qui té una causa justificada per trencar el confinament perimetral basc.

Qui no compleixi amb la tancada serà denunciat, i li pot caure una multa de... «no se sap gaire bé quant, perquè hi ha hagut molts canvis des del primer estat d’alarma», mira d’explicar el policia des de darrere la seva mascareta negra, mentre dues companyes seves reclamen justificants als conductors. «Abans eren sancions de 600 euros. Ara crec que són de 150, cent amb el pagament immediat. Això ens genera indefensió. A molts els surt a compte anar-se’n de pont per cent euros», diu l’agent, i encén altre cop l’espasa de llum per tornar a segar el trànsit.

L’escena és una metàfora dels esglaons autonòmics amb la pandèmia. En l’enorme aglomeració de cotxes, un paisatge digne de Julio Cortázar que s’allarga fins on es perd la vista, sembla com si els llums intermitents relatessin en codi morse el que està passant a Espanya amb la segona onada. A la falda de la muntanya, a la banda basca d’una ratlla imaginària, confinament per pobles i més del 26% de llits d’uci ocupats per malalts de Covid; a la banda càntabra, un 13% i cap confinament perimetral.

GEL NO DESINFECTANT

GEL NO DESINFECTANTEls paletes de Construcciones Maxistil no han sortit de Castro Urdiales per passar el pont. És que dormen allà, treballen al País Basc i estalvien en pernoctacions a la comunitat del costat.

L’embús els ha sorprès a la furgoneta de la feina. En van quatre dins, amb mascaretes, o sense, a estones. Són tres equatorians i un búlgar. Un dels americans comenta nerviós, tractant sense èxit d’expressar-se bé, que «amb això paguen els justos», se suposa que pels pecadors. El búlgar, al volant, gesticula enfadat: «¡Que no tanquin les carreteres!». Darrere, els ulls dels seus companys es veuen en la semifoscor component una mirada cansada i condescendent.

Quatre cotxes més enllà, el Víctor i la Rocío, un matrimoni bilbaí, han sortit perquè han de llogar un pis i volien firmar amb el propietari. Amb condicional biscaí, ell es queixa dels polítics: «Si es posarien tots d’acord estaríem millor; no això, que uns llocs estan tancats, d’altres no...»

Quan els ‘ertzaines’ tornin a la comissaria, potser troben gel hidroalcohòlic de veritat per emportar-se de patrulla de nit. La Inspecció de Treball va enviar la setmana passada un requeriment al Govern Basc, arran d’una denúncia del sindicat de l’Ertzaintza SIPE, perquè «de forma immediata» els proporcioni gel als policies. El Viridiol que fins ara els ha estat donant «no compleix la tasca desinfectant que ha de complir per eliminar els microorganismes de la pell i evitar la possible transmissió des dels portadors sans a altres individus», diu l’escrit de sanció.

ELS ERTOS DE MIRANDA

ELS ERTOS DE MIRANDAA l’A-1, passats els cingles de Pancorbo, a mitjanit es veuen els pobles de la província de Burgos a les dues bandes de la carretera com illes de llums grocs, sense cap trànsit al voltant. La quietud prop de la gasolinera de Miranda de Ebro és total. La Toñi, la dependenta, de 40 anys, informa de l’itinerari fins al polígon industrial. «Però no trobareu ningú, ¿eh? Abans sí que hi havia més activitat a la nit. Ara a la nit només treballem els essencials», adverteix.

La nit és dels essencials, tot i que no tinguin ganes de sortir. Ja ho deia a les Urgències de Pamplona el jove tècnic d’ambulància Sergio Galindo: «És un moment excepcional, i en aquests moments és quan hem de donar el millor».

Alguns no poden. En cas de ser uns altres temps, aquest diari podria haver anat a veure el marit de la Toñi al polígon per veure’l treballar de matinada. «Ja no; és que porta amb un erto des de l’abril», es lamenta ella. El sou nocturn de la Toñi és l’únic sencer que entra a la casa d’una localitat que, abans del virus, tenia una renda per càpita de 27.055 euros i era una de les més riques del país, segons l’estudi europeu Urban Audit.

Ara «gairebé tothom en aquest poble està igual de malament», diu la Toñi. El «poble» del que parla és una ciutat de 35.477 habitants tan castigada pel virus que el govern de Castella i Lleó l’ha hagut de confinar dos cops, l’últim, i amb ratificació judicial, el 15 d’octubre. «I mira tu quina sort: sortim d’un confinament i entrem en un altre», ironitza la dependenta.

«NO ESTEM CONFINATS, VOSTÈ POT VENIR A COMPRAR»

«NO ESTEM CONFINATS, VOSTÈ POT VENIR A COMPRAR»Camí del sud, quan el receptor ja capta la FM de Madrid, a la ràdio es pot sentir un anunci singular, segons el qual «Plaza Norte 2 no està en zona confinada». Tota Majadahonda, el seu terme, ho està, però no el gegant i luxós centre comercial. I el mateix li passa al Plaza Río 2, al costat del Manzanares. El Govern d’Isabel Díaz Ayuso, que es nega a un confinament perimetral que no sigui intermitent, tanca el seu territori per àrees bàsiques de salut. Pot ser que sigui casualitat que aquestes àrees no incloguin grans centres comercials.

A la ciutat la nit és també només per als essencials. Les ambulàncies que surten de l’Hospital La Paz, els cotxes dels vigilants privats i els camions de la regidoria de Medi Ambient, o sigui, de residus urbans, es miren entre ells amb els fars als laterals de la Castellana. Poques vegades com ara s’havien vist les quatre torres amb tan poques llums a les finestres.

Més avall, a Nuevos Ministerios, amb un xerric eixordador de xapes i amortidors d’aire comprimit, un camió d’escombraries transvasa el seu carregament de cartrons a un altre de més gran, els dos ajuntats per la popa com dues erugues en un coit.

Un jove menut, repentinat i simpàtic, molt ‘pichi’, dirigeix ell sol l’orquestra infernal acostant-se sense immutar-se a les rodes dels dos monstres. Es diu Miguel Ángel, té 31 anys, i només fa quatre mesos que porta un uniforme groc reflector amb l’os i l’arboç al pit. Abans era a l’atur; ara és treballador essencial.

Un company apareix i l’escombriaire pot parar un moment. El Miguel Ángel està content i, la veritat, no li importa gaire si Ayuso obre o tanca del tot la ciutat. «Entenc que hi haurà molt pel mig el comerç, el negoci. Al cap i a la fi, Madrid és una ciutat cosmopolita, que viu del ciutadà corrent, del comerç», conjectura.

Un cambrer treballa en un centre comercial en territori no confinat de Madrid el Dia dels Difunts. / JOSÉ LUIS ROCA

Durant el pont de Tots Sants, amb Madrid confinat per les dues castelles, els madrilenys han concentrat el seu consum en la seva comunitat. A les grans superfícies comercials de l’eix de l’M-50 a l’altura de l’A-6, en una de les zones amb més poder adquisitiu del país, els aparcaments eren plens de cotxes amb uns maleters en què els seus amos ficaven bosses dels ‘outlet’ de Ralph Lauren, Levi’s, Adolfo Domínguez i Adidas.

Aquest dilluns les ràdios han dit que el govern madrileny també confinava Las Olivas, la zona on s’aixeca el ‘mall’ gegant del Plaza 2. Amb una trucada al conserge del seu hipermercat n’hi ha prou per comprovar que efectiva que és la mesura: «Si vostè surt d’una zona no confinada pot venir fins aquí –explica–. El centre comercial no està confinat, només el terreny del voltant».

Ja ets usuari registrat? Inicia sessió

Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors d’El Periódico.

Per disfrutar d’aquests continguts gratis has de navegar registrat.