De l'un a l'altre confí. La Covid-19 s'ha carregat milers de vides i amenaça d'emportar-se'n moltes més. L'economia també s'ha fet miques a molts països. Ciutats com Barcelona ara ofereixen imatges pròpies dels 80.
Abans, durant (i ho faran després) de la pandèmia del coronavirus, els fotògrafs d’EL PERIÓDICO han immortalitzat alguns dels paisatges urbans més emblemàtics de la nostra geografia. Aquest és un àlbum de fotos a tall de cara i creu d’algunes escenes que abans consideràvem d’allò més normals i que ara el coronavirus ha catapultat al bagul dels records.
EL LÍFTING DE SANT FELIP NERI
EL LÍFTING DE SANT FELIP NERI
(feu lliscar el botó suaument d’un costat a l’altre)
La plaça de Sant Felip Neri era un dels punts més freqüentats pels turistes al nucli antic de Barcelona, com ho testifica el tràfec de la primera imatge, del juliol del 2018. Amb aquesta, una foto captada el 17 de setembre passat mostra un panorama totalment diferent. Veïns xerrant i nens jugant com feia temps que no podien. FOTOS: JOAN CORTADELLAS
POQUES ÀNIMES A LA SAGRADA FAMÍLIA
(feu lliscar el botó suaument d’un costat a l’altre)
El maig del 2016, més de 2.500 xinesos van arribar a Barcelona procedents de Madrid a bord de quatre trens AVE gràcies a unes vacances pagades pel grup Tiens. Va ser el paradigma de la febre turística, que ha passat dels 40 graus de llavors a quedar sota zero en l’actualitat. Com a mostra d’aquest refredament que és global, aquesta imatge de la setmana passada, on hi ha gairebé menys turistes trepitjant el terra que a les dunes del Sahara. FOTOS: JOAN CORTADELLAS
SENSE MANTA A LA QUAL RECÓRRER
(feu lliscar el botó suaument d’un costat a l’altre)
Sense turistes no hi ha manters. Aquestes dues imatges del Maremàgnum semblen emular un truc de màgia. Juliol del 2017-setembre del 2020. ¿On són les persones? La mà dura amb el ‘top manta’ que va aplicar el regidor Albert Batlle el 2019 no va ser res comparada amb el cop que li va clavar la Covid. FOTOS: FERRAN NADEU
EL DRAC ESTÀ SOL
(feu lliscar el cursor d’un costat a l’altre)
El 31 de juliol del 2014 les hordes de turistes assetjaven el drac del parc Güell, que ara respira més tranquil i disfruta de la companyia de públic més local, si n’hi ha. Després d’haver rebut de tantes carícies, potser troba a faltar l’arribada de més visitants; no seria l’únic veí de la ciutat que els troba a faltar. FOTOS: FERRAN NADEU
ADEU A LA MARABUNTA DEL FÒRUM
(feu lliscar el cursor)
Milers de persones disfrutaven del concert d’Anna Andreu i Ferran Palau al Parc del Fòrum el juny del 2017 ignorants (tret que hi hagués cap Nostradamus per la zona) del que passaria tres anys després. Juliol del 2020: aforament limitat i cadires per veure els concerts amb distància de seguretat. La crisi de la Covid activa l’alerta roja al món de l’espectacle. FOTOS: FERRAN SENDRA
EN LA INTIMITAT DEL CAMP NOU
(moveu el cursor o feu lliscar el dit per sobre de la foto)
Més de 65.000 persones van vibrar al concert de Bruce Springsteen al Camp Nou el maig del 2016. El temple blaugrana, en canvi, el 17 de juliol només va poder acollir 800 fidels de Sopa de Cabra al Cruïlla XXS (el nom del qual ho diu tot). Per al futbol, ni això. FOTOS: FERRAN SENDRA
¿CONTINUA SENT FUTBOL?
El que hem dit. Si en els concerts pot entrar poca gent, en els partits de futbol el forrellat es tanca després que passi l’assistent. Les aficions, a cridar a casa. Aquesta imatge del derbi entre el Barça i l’Espanyol del 18 de maig del 2016 té poc a veure amb la del Barça i el Leganés guardant un minut de silenci per les víctimes de la pandèmia el 16 de juny passat. La tristesa de les grades era patent, també per la trajectòria de l’equip. FOTOS: JORDI COTRINA
NI TAPES NI ‘SOUVENIRS’
Ni sípies a l’andalusa, ni braves, ni pa amb tomàquet ni tampoc postals ni barrets mexicans ni altres ‘records’. El 24 de maig del 2019, aquest bar de tapes i la botiga veïna de ‘souvenirs’ del carrer de Sardenya amb Mallorca de Barcelona no donaven per a més quant a aforament. Dijous passat, en canvi, els dos establiments es mantenien tancats i barrats. FOTOS: FERRAN NADEU
SENSE FIDELS DE CAP TIPUS
La plaça de la Catedral de Barcelona solia ser un enclavament talismà per celebrar tota mena de fires, des de la de Nadal fins a trobades de degustació gastronòmica que reunien milers de persones, com aquesta d’octubre del 2015. A la foto inferior, del 30 de març del 2020, els entorns del temple només els freqüenten veïns de la zona que porten tot queviures per subsistir en ple confinament derivat de l’estat d’alarma.FOTOS: JORDI COTRINA
BOQUERIA: DE LA GOLA A L’ANÈMIA
Hi va haver un temps en què alguns oriünds de la zona es queixaven que havien de comprar entre empentes i que les parades de la Boqueria s’estaven convertint en mers aparadors per a turistes. Milers de persones passaven pel mercat diàriament (com a la primera imatge, d’agost de l’any passat). Ara hi ha botiguers passen estones mirant-se els uns als d’altres. FOTOS: FERRAN NADEU
NO ERA LA PLUJA, ERA EL VIRUS
No van quedar ni els coloms. La imatge inferior es va fer el 30 de març del 2020, dues setmanes després de decretar-se el confinament total. La instantània no podia ser més explícita. Tots atrinxerats a casa i no perquè estigués plovent. ¡Que lluny quedaven paisatges com aquell d’agost del 2018, quan la plaça Reial era un formiguer! FOTOS: JORDI COTRINA
L’OS, L’ARBOÇ I POCS MÉS
I Madrid, com Barcelona o més. L’os de la Puerta del Sol pot continuar tranquil·lament abraçat al seu arboç i corre menys risc de patir torticoli: no fa falta que miri de reüll tantes vegades per veure qui s’està fent un ‘selfie’ al seu costat. L’agost del 2017, per posar un exemple fotogràfic, era un no parar. Aquest estiu el castís plantígrad l’ha viscut amb menys atrafegaments. FOTOS: JOSÉ LUIS ROCA
NI PER REFRESCAR-SE
Com el sol cau amb totes les ganes del món als estius de la capital d’Espanya, el 2018 molts paisans de Madrid Río aprofitaven les fonts de la plaça per refrescar-se, però aquest estiu ni això. L’aixeta està tancada. Tot i que ni així han pogut evitar el segon tsunami amb què la pandèmia ha arremès contra tota la comunitat. FOTOS: JOSÉ LUIS ROCA
FINS I TOT A LA PLATJA
El juliol del 2016 els para-sols gairebé no deixaven veure la sorra de la platja de Llevant de Benidorm. El juliol del 2017, tampoc. Ni el 2018. Ni el 2019. Però va arribar l’estiu del 2020 i els que no van arribar van ser els turistes. Bé, n’hi va haver algun. Però no gaires, i es van haver d’acomodar guardant les distàncies de seguretat amb precisió mil·limètrica. FOTOS: MIGUEL LORENZO
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.