Veïns de Gondomar s'organitzen per Facebook i es deixen veure amb el seu uniforme llampant per les zones forestals de tot el municipi per dissuadir els incendiaris
Se semblen en la indumentària i en les intencions a la revolució que va néixer fa dos anys a França i que acaba de tornar a les manifestacions per lluitar contra les mesures governamentals que impedeixen al ciutadà mitjà portar una vida digna: pujada del combustible, caiguda del poder adquisitiu o precarització dels serveis públics... Però els «armilles grogues» de Gondomar, a Galícia, no surten al carrer, sinó a la muntanya. També són una resposta cívica a la desídia dels governs, des del municipal a l’autonòmic, però referent a la xacra dels incendis forestals. Mig centenar de veïns s’han unit a una iniciativa sorgida a les xarxes socials fa tot just una setmana i cada dia són una vintena els que surten a patrullar per les pistes forestals de tot el municipi per prevenir el foc.
«Omplim la muntanya d’armilles grogues». És el crit de guerra llançat a Facebook al qual s’havien afegit ahir un total de 53 persones. La idea és d’Antonio Araúxo, que havia impulsat un grup municipal de voluntaris durant la seva etapa com a regidor de Medi Ambient en l’anterior mandat. Després de la greu onada d’incendis que va arrasar l’octubre de 2017 més de 1.000 hectàrees a Gondomar, el seu departament municipal havia organitzat les patrulles veïnals per dissuadir els incendiaris. Ara a l’oposició, fa mesos que la seva formació política, Manifesto Miñor sol·licita a l’alcalde que les recuperi.
El risc aquest any és tremend. El setembre i l’octubre sempre han sigut els moments crítics d’incendis al Val Miñor, però la terra és molt seca perquè hem viscut un estiu calorosíssim. El poc que ha plogut no ha servit de res
La demanda no ha obtingut resposta per part del govern municipal i Araúxo es negava a quedar-se «de braços plegats» . Així que va decidir plantejar la idea de manera oberta a les xarxes. I l’acollida l’ha sorprès. Desenes de veïns han rescatat les peces reflectores del voluntariat municipal per donar-los una segona vida per les pistes forestals.
Antonio Araúxo i els «armilles grogues» de Gondomar, abans d’una partida / JOSÉ LORDS
Com els «armilles grogues» francesos, els veïns de Gondomar no tenen líders ni organització. Surten a la muntanya per caminar i fer-se veure amb els seus uniformes llampants. «El groc fosforescent es veu a centenars de metres i això és el que pretenem, que els incendiaris sàpiguen que som allà i se’n vagin», apunta Araúxo, que porta una espècie de «central de coordinació» i anota aquells que per seguretat prefereixen comunicar on van. L’única recomanació és «sortir un mínim de dues persones».
Uns fan «torns» de matí, altres de tarda, «quan a cadascú li vagi millor sortir a caminar». Tampoc hi ha un perfil de voluntari. «Tenim jubilats, gent jove... Cada vegada hi ha més conscienciació», assenyala.
Fotografien vehicles estranys «per si serveix de prova» en cas d’incendi
Al treball de fer acte de presència s’uneix el de «fotografiar qualsevol vehicle o persona desconeguda que es troba a la muntanya, o trucar a la Policia o a la Guàrdia Civil si s’aprecia algun moviment estrany». «No som la Gestapo ni tenim autoritat, però si un lloc crema després de passar per allà potser podem aportar alguna prova».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.