Canvi de paradigma en la lluita policial per debilitar el potencial econòmic de les organitzacions criminals. En el 'cas Neretva' un dels capitostos havia adquirit 11 propietats immobiliàries
La proliferació del narcotràfic de marihuana a Catalunya, convertida des de fa anys en el principal territori productor i exportador d’aquesta droga a la resta d’Europa i el niu que trien organitzacions criminals estrangera per lucrar-se amb aquest negoci, amenaça de corrompre la societat catalana, tal com afirmava un informe dels Mossos d’Esquadra, avançat per EL PERIÓDICO. Un risc que recau sobre estructures públiques com els cossos policials o els poders polítics però també sobre el ciutadà normal, temptat com la resta per un negoci fàcil que reporta ingressos en un context de crisi econòmica. Hi ha diferents circumstàncies ja conegudes que expliquen aquest fenomen –un Codi Penal més lax que als altres països, una ubicació geogràfica idònia o una percepció social condescendent amb els perills reals que comporta el boom, entre d’altres– però només un motiu: dona molts diners. Per això la policia catalana, en una lluita que cada vegada exigeix més recursos de seguretat, apunta a la butxaca de les màfies.
«El que no té cap sentit és que surti a compte traficar amb marihuana. D’una banda les penes associades al delicte són tan baixes que els arrestats gairebé mai ingressen a la presó i per l’altra els diners guanyats amb una activitat il·legal segueixen a les seves mans després de ser detinguts i jutjats», raonen fonts de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), des d’on coordinen un canvi de paradigma per revertir una expansió que qualifiquen, sense embuts, com «l’amenaça més greu per a la pau social».
El blanqueig
El blanqueigAmb l’activació del Pla d’Acció Marihuana, els Mossos destinen agents «especialitzats en matèria econòmica» que elaboren dos informes. El primer és patrimonial i persegueix calcular quant s’ha obtingut amb els diners de la droga. El segon se centra en el blanqueig de capitals, que permet atribuir als membres del grup un segon delicte més penat que el de narcotràfic. Són dues investigacions que evolucionen en paral·lel a la centrada en l’entramat de producció i exportació de cànnabis. El primer, tot i que no cristal·litzi en un augment de la condemna, resulta fonamental per diversos motius: impedeix que al delinqüent li surti rendible delinquir perquè es comissen els actius adquirits amb els diners de la droga –efectiu, cotxes, propietats immobiliàries...–, a través de la seva subhasta l’Estat «recupera part dels ingressos que perdia a través d’operacions no tributades» i, en última instància, debilita la capacitat d’actuar dels traficants. «Sense colpejar les seves finances s’han donat casos d’organitzacions que han reflotat en un temps rècord després de patir una operació policial», remarquen des de la DIC. No es tracta d’un detall menor, sinó del fons de la qüestió: impedir que instal·lar-se a Catalunya –o a la resta d’Espanya– sigui una inversió atractiva per a les xarxes internacionals.
El blanqueig de capitals, descrit en els articles 301 i 298 del Codi Penal i en la llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, no consisteix únicament a comprar-se coses amb els diners de la marihuana, sinó a blanquejar aquest diner negre. Perseguir aquest delicte requereix comptar amb policies bregats en economia perquè s’investiga la fiscalitat d’empreses i persones físiques fins a poder dibuixar el recorregut que segueixen els euros. Els traficants de les xarxes més grans a Catalunya «acostumen a blanquejar-lo creant entramats de diferents empreses» amb seus a diferents països i a cadascuna «situen testaferros com a administradors i amos dels comptes bancaris». En el ‘cas Neretva’, els Mossos van trobar un jove que posseïa 11 propietats immobiliàries.
El boom
El boom
El boom d’un mercat negre de la marihuana té conseqüències per a la seguretat –fins a Catalunya peregrinen criminals i delinqüents violents d’altres països per protegir la seva inversió i atacar les bandes rivals, una competència submergida que deixa entre tres i cinc morts anuals–, per a la salut –els narcos cultiven plantes modificades que tenen un THC cada vegada més potent i resulta molt perjudicial sobretot per als joves– i econòmiques –el mercat negre corroeix per dins l’equilibri inestable dels treballs i els sous–. Aquesta última sigui potser la derivada més desconeguda.
El negoci de la droga enriqueix traficants clarament situats més enllà dels marges legals però també nodreix cada vegada més ciutadans que miren cap a un altre costat. «És l’amo que lloga una nau industrial a un particular i no pregunta res quan rep els diners en efectiu i no aprecia cap activitat comercial concreta al seu interior. O el propietari d’una empresa de lloguer de camions que intueix per a què volen els vehicles alguns clients. O els proveïdors de l’instrumental que requereixen les plantacions ‘indoor’ –llums, extractors, aires condicionats...–. O els treballadors contractats per instal·lar cultius cada vegada més especialitzats que necessiten electricistes o jardiners. Any rere any augmenta el volum de gent que guanya diners i sap –o no vol saber– que està participant del negoci de la marihuana. Molts es mouen dins un terreny gris», avisen des de la DIC.
Tampoc existeixen estudis concloents sobre quants ingressos perden les arques públiques en impostos no declarats de transaccions econòmiques derivades del mercat del cànnabis. Segons el professor d’Economia de la Univeristat de Barcelona, Daniel Montolio, anualment, malgrat que són només «estimacions», el volum total de negoci a Espanya ronda els 8.500 milions d’euros, cosa que significa que s’escapen en impostos uns 3.300 milions.
L’intent de legalitzar el consum dels clubs cannàbics a Catalunya –la llei del Parlament està actualment suspesa pel Tribunal Constitucional– no ha funcionat, segons els Mossos. La seva existència va ser percebuda per les màfies com un al·licient més per instal·lar-se aquí i aprofitar la cobertura legal de les associacions per –sense cap voluntat de respectar el manual de bones pràctiques dels clubs– cultivar, traficar i blanquejar part dels beneficis a través de l’estructura declarada.
La temptació dels diners fàcils de la marihuana sobre una societat com la catalana no és menyspreable. Al contrari: és alarmant. Per això des dels Mossos d’Esquadra criden les autoritats a conscienciar del rumb dels esdeveniments.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.