EUA davant l'amenaça d'un conflicte civil

Qui s’aventura a una derrota electoral el 3 de novembre en les eleccions presidencials és Donald Trump. Va fer la seva primera campanya sobre el discurs de la divisió i en el càrrec ha convertit aquesta retòrica en política, ha demostrat el seu menyspreu per les normes i ha anat derivant cap a l’autocràcia. Ara, amb cada dia que passa en el seu duel amb el demòcrata Joe Biden, deixa més clar que per no caure, o si cau, està disposat a llançar o arrossegar amb ell per un profund precipici tot el país.

Pot sonar exagerat però no ho és. Trump s’ha negat repetidament a confirmar que acceptaria una transició pacífica en cas de derrota i no falten especialistes en dret electoral que veuen possible, fins i tot probable, un «Txernòbil electoral». La Constitució i les lleis pressuposen aquest traspàs pacífic però no el garanteixen, com explica per telèfon Lawrence Douglas, professor de Dret, Jurisprudència i Pensament Polític a l’Amherst College i autor del llibre ‘Will he go?’ (‘¿Marxarà?’).

«El potencial de xocs violents és molt real», alerta el politòleg Lawrence Douglas

La crisi pot crear més que una debacle constitucional sense precedents. «El potencial de xocs violents és molt real», adverteix Douglas. I és una anàlisi repetida, també pel Projecte d’Integritat en la Transició, un grup de 100 experts que ha fet simulacions i exercicis del que pot ocórrer i ha conclòs que «el potencial de conflicte violent és alt, especialment perquè Trump anima els qui el recolzen a prendre les armes».

La tempesta perfecta

La tempesta perfectaEl núvol més fosc d’aquesta tempesta perfecta s’ha anat formant davant els ulls de qualsevol. Trump ha agitat durant anys el fantasma de frau electoral, tot i que no arribi pràcticament ni a anecdòtic, segons demostren nombrosos estudis i admet el director de l’FBI, Christopher Wray, que recentment va testificar davant el Senat que l’agència no ha detectat cap esforç coordinat nacional per cometre’n. Fins i tot un laboratori d’idees conservador com la Fundació Heritage només ha pogut col·locar 1.298 casos en una base de dades de frau electoral des del 1982.

Trump també ha atacat, ara ja diàriament i amb ferotge intensitat, el vot per correu, l’ús del qual enmig de la pandèmia del coronavirus s’ha disparat. Més de 25 dels 50 estats han fet el seu accés universal i, segons una anàlisi de The Washington Post, serà una opció per a 198 milions de votants, o el 84% del total. Acostumen a utilitzar-lo més els demòcrates (es calcula que aquest any votaran així el 60% dels que optin per Biden, davant el 20-25% dels qui apostin per Trump) i per això mateix són els que arrisquen a perdre més vots anul·lats per problemes tècnics, i n’hi ha, com recorda el fet que només en primàries fossin descartats per això més de mig milió de paperetes. Trump, tot i així, no deixa de dir sense proves que serà l’eina per a unes eleccions «manipulades» o «robades». 

«Quan es donin els resultats definitius, seran interpretats com a fraudulents», assenyala un assessor legal republicà

Centenars de batalles legals ja obertes en els tribunals segueixen el manual llargament aplicat pels republicans d’intentar restringir o suprimir el vot, especialment de minories. Centenars més de demandes poden esperar-se a partir del dia 3 i així que avanci el recompte. I s’allargarà. Un dels estats que seran determinants, Pennsilvània, dona marge de tres dies després de les eleccions per rebre vots. A Wisconsin, un altre dels territoris frontissa clau, són sis. I l’impàs que s’augura és explosiu.

És tot part del que el professor Douglas veu com un «inquietant guió que ha preparat Trump». I tret que es produeixi una victòria aclaparadora i incontestable de Biden, sobre com es desenvoluparan els primers episodis hi ha bastant consens. El dia 3, afavorit pel vot presencial, Trump pot aparèixer amb avantatge, però bé podria ser el que un analista ha definit com «miratge vermell».

Així que es vagin comptant les paperetes per correu, si es repeteixen les tendències que han anat canviant determinantment els últims 20 anys, segons l’anàlisi dels professors Edward Foley, de la Universitat Ohio State, i Charles Stewart, del MIT, es produirà «el gir blau», amb una pluja de vots per al candidat demòcrata.

I aquí succeirà el que no oculten com a pla els republicans, almenys segons confessava un assessor legal de la campanya de Trump a la revista ‘The Atlantic’: «Hi haurà un recompte en la nit electoral, anirà canviant amb el temps i quan es donin els resultats definitius seran interpretats com a inexactes, fraudulents...», escolliu la paraula.

Les amenaces

Les amenacesTrump ha aconseguit convertir l’amenaça infundada de frau en l’amenaça en si mateixa. Amb el potent altaveu de la Casa Blanca i dels mitjans conservadors, amb la càmera fosca i ampli ressò de les xarxes socials, parla a uns EUA amb problemes endèmics relacionats amb la raça, que aquest any han tornat a la superfície en les protestes per la injustícia racial i la brutalitat policial i tensions que no s’havien vist des de l’era de Jim Crow.

Parla a una societat extremadament polaritzada on la pandèmia, que ja ha deixat gairebé 220.000 morts i més de 7,8 milions de contagiats, incloent-hi el mateix president, s’ha tornat un altre element d’enverinada divisió política.

La pandèmia, que ha deixat gairebé 220.000 morts, s’ha tornat un altre element d’enverinada divisió

Trump parla, així mateix, a un país amb més armes de foc en mans de ciutadans que habitants, on les anàlisis d’historials de l’FBI –un indicador de la venda d’armes– s’han doblat aquest estiu. I són uns EUA on, segons les conclusions d’anàlisi que cinc experts han publicat a ‘Politico’, creixen el nombre tant de republicans com de demòcrates que creuen justificat l’ús de la violència per fer avançar les seves metes o si guanya el candidat de l’altre partit.

En un any en què tensions i xocs entre els grups més radicals ja han esclatat als carrers, de vegades amb resultats letals, el republicà es dirigeix molt més obertament que amb l’anomenat «xiulet de gos» als grups que la seva pròpia Administració reconeix com a principal repte de terrorisme nacional: l’extrema dreta, els supremacistes blancs i les milícies armades. «Feu un pas enrere i quedeu-vos a l’espera», va dir Trump en el debat amb Biden a un d’aquests grups, els Proud Boys, que dies després va aparèixer vinculat a una trama desarticulada en què almenys 13 imputats intentaven enderrocar el govern demòcrata de Michigan i segrestar la governadora i «jutjar-la».

Un ‘exèrcit’ a les urnes

Un ‘exèrcit’ a les urnesAquestes eleccions presidencials són els primers comicis des del 1982 en els quals el Comitè Nacional Republicà pot tornar a enviar observadors als centres de vot (ho va tenir prohibit després d’un cas d’intimidació a Nova Jersey per al qual van contractar agents de la llei fora de servei). La campanya de Trump també ha muntat una imponent operació, amb un pressupost de desenes de milions de dòlars i un equip específic assignat a les Operacions del Dia de les Eleccions (EDO, per les seves sigles en anglès), que inclou mobilitzar 50.000 d’aquests observadors en 15 estats clau.

El republicà mobilitzarà 50.000 observadors en 15 estats clau

Sobre el paper són gent que segueix processos d’entrenament i l’actuació de la qual té clars límits legals, amb variacions per estats, de què poden fer i què no als centres de vot. Però Trump està tensant la corda. Ja s’ha queixat que se’ls impedeix l’accés (una falsedat). Ha posat sobre la taula el seu desig d’enviar «xèrifs, agents de la llei i fiscals», idea que més d’un veu com a intimidació. I compta amb William Barr, el fiscal general que ha col·laborat amb Trump en la perillosa politització del Departament de Justícia, que s’ha mostrat disposat a enviar agents federals si fa falta «per complir la llei».

Pitjor encara, tant Trump com els seus aliats, incloent-hi el seu fill, Donald Jr., estan fent crides als seus seguidors a implicar-se i el seu llenguatge és explosiu. «L’esquerra radical està preparant el terreny per robar aquestes eleccions al meu pare. Estan disseminant històries sobre que anirà folgadament davant en la nit electoral però que perdrà quan acabin de comptar els vots per correu. El seu pla és afegir milions de vots fraudulents que poden cancel·lar el teu vot i capgirar l’elecció», deia el fill del president en un vídeo del setembre que Twitter va etiquetar amb una alerta.

«Necessitem que tots els homes i dones físicament capaces s’uneixin a l’exèrcit per a l’operació de seguretat electoral de Trump. Necessitem que ens ajudeu a observar-los no només el dia de les eleccions sinó en vot anticipat i en les juntes de comptatge. El president Trump guanyarà. No deixeu que el robin», va prosseguir.

«L’esquerra radical s’està preparant per robar les eleccions al meu pare», ha dit Trump Jr.

El Departament de Seguretat Nacional ha assenyalat en un informe a l’esborrany del qual ha tingut accés ‘The New York Times’ que «els punts crítics per a possible violència més possibles» són «llocs de vot, actes de registre de votants i reunions massives associades a la campanya». I l’explosiva situació pot ser encara pitjor.

La llei d’insurrecció del 1807

La llei d’insurrecció del 1807Trump ja va desplegar la Guàrdia Nacional contra manifestants pacífics a Washington i agents federals a Portland i Seattle per protegir edificis. Ha dit que podria invocar la llei d’insurrecció del 1807 i «desplegar forces militars» en «ciutats dirigides per demòcrates» per «protegir vida i propietat». I no és forassenyat pensar que, tot i que la llei l’hi impedeixi, podria intentar desplegar personal militar o federal en els comicis perquè restaurin «la llei i l’ordre», o mirar de deixar-los desplegats, o fer que prenguin sota la seva custòdia vots amb l’excusa de preservar evidències mentre es deslliura la guerra legal i política i als carrers pels resultats.

Puja la xifra de ciutadans, dels dos partits, que justifiquen la força en alguns casos, segons ‘Politico’

Els experts que van analitzar el suport a la violència per a Politico advertien també que veuen «forts paral·lelismes» d’aquests EUA amb l’Europa en les dècades dels 20 i els 30, quan es va veure pujar la marea de mobilització armada als carrers i xocs violents, que les autòcrates ho van utilitzar com a excusa per adoptar poders d’emergència. Davant d’això el professor Douglas recorda que «els EUA tenen més tradició democràtica que la república de Weimar o les seves institucions», però també admet una cosa: «Cal reconèixer que els sistemes democràtics són vulnerables, i una de les coses més inquietants que hem vist amb Trump és aquesta fragilitat».