Màxim Huerta, el ministre incògnita

Era l’última incògnita delGovern de Pedro Sánchez. La major part de les carteres ja tenien un responsable, però la de Cultura i Esports, després d'escindir-se d'Educació, romania deserta. Alsgrupetss’anaven succeint noms, encara que fossin fake,des d’Elvira Lindo a Rosa León,però no s’acabava de confirmar res. ¿És que ningú no volia fer-se càrrec d’aquest ministeri? Això és el que es va començar a pensar, que estaven cridant a tot el món i queningú no s’atrevia a recollir el testimoni d’Íñigo Méndez de Vigodesprés de deixar el sector en un estat un mica moix i pansit. Són moltes les protestes que estan a l’aire: abaixar l’IVA, la crisi a RTVE, fomentar la producció cultural, elaborar lleis de protecció i, sobretot, recuperar la confiança perduda al llarg de tots els anys de mandat popular.

Així, dimecres a la tarda, a les 19.30 hores, en un gir inesperat dels esdeveniments, això que en termes de guió anomenen ‘cliffhanger’,  es va fer oficial que Màxim Huerta (Utiel, València, 1971) seria el nou ministre de Cultura i Esports. El popular periodista, presentador de televisió i escriptor no era en cap de les apostes. Va ser un escàndol en tota regla i potser va ser aquest efecte sorpresa el que va contribuir que les reaccions a les xarxes socials en un primer moment fossind’autèntica estupefacció, d’emoticona amb els ulls com plats. ¿El tertulià d’Ana Rosa Quintana?

El desconcert va campar al seu aire. Hi havia una sensació d'oportunitat perduda. ¿Per què s’havia apostat per un perfil tan mediàtic? Alguns tuits maldients apuntaven que semblava més aviat un fitxatge per a 'MasterChef Celebrity' i van començar les comparacions odioses amb noms més consolidats com els de Jorge Semprún, Carmen Alborch, Ana García D'Atri, Javier Solana i Fernando Savater. ¿Pot una persona que no té experiència en la gestió cultural, en el maneig de pressupostos, posar-se al capdavant d'un ministeri? Aquesta és la qüestió, perquè el cert és que Màxim Huerta no tindria un currículum previ que l’avalés en les seves noves responsabilitats. 

La 'princesa del poble'

Si Màxim Huerta pot fer-se càrrec d'aquest lloc, qualsevol podria. Aquest va ser un altre dels comentaris estesos, com apuntava a la seva columna per a aquest diari l'escriptor Jordi Puntí. Fins i tot Belén Esteban. De fet, en el programa de Tele-5 'Sálvame', es va arribar a fer la pantomima de lliurar a la col·laboradora i 'princesa del poble' la cartera amb el traspàs de poders. Espanya és així de delirant.

Més enllà d'acudits de gust més bo o dolent, el cert és que alguns mitjans de comunicació simpatitzants de l'anterior Govern van aprofitar la conjuntura per iniciar una campanya de desprestigi portant a col·lació tuits en els quals el periodista exposava la seva opinió al voltant dels més diversos temes d'actualitat sense tallar-se un cabell. L'independentisme català, els toros, l'esport (que ara passa a formar part de la seva administració) han estat alguns dels temes sobre els quals s'ha expressat obertament, que més controvèrsia han suscitat i més sensibilitats ha ferit.

Els sectors mésretrògrads també s’han esforçat a deslegitimitzar la seva figuraportant a col·lació actituds homòfobes per tractar-se del segon ministrehomosexualdel gabinet al costat de Fernando Grande-Marlaska, al capdavant d’Interior. Per contra, el colectiu LGTBI ha celebrat els dos nomenaments per “ajudar a fomentar l’acceptació de la diversitat a la nostra societat”.

'Bestsellers' populars

Màxim Huerta va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat CEU San Pablo de València. Va començar el seu periple com a periodista el 1997 a Canal 9 fins que dos anys després va passar a formar part de l'equip dels informatius de Tele-5. I el 2005 va començar la seva tasca com a col·laborador d’'El programa d'Ana Rosa', on va treballar al llarg de 10 anys. Durant aquell període va assolir la popularitat, aquesta que tant se li recrimina ara, i des de fa algun temps ha preferit mantenir-se allunyat dels focus per dedicar-se a la literatura, una faceta que sens dubte s'ha vist supeditada també per la seva condició de 'celebrity' ja que, com tothom sap, per guanyar alguna cosa de diners amb els llibres, només es pot ser famós, YouTuber o 'influencer'.

Precisament uns dies abans del seu nomenament, Huerta es trobava firmant exemplars del seu últim i setè treball, 'Firmamento', a la Fira del Llibre de Madrid. En els últims anys s'havia convertit en un habitual d'aquest esdeveniment, des de la publicació de la seva primera novel·la el 2009, 'Que sea la última vez...' fins a arribar a una de les seves grans fites personals, el Premi Primavera 2014 que va rebre de mans de la seva admirada Ana María Matute, que presidia el jurat d'aquesta edició.

A la Fira ha anat coincidint amb altres presentadors i cares públiques de la televisió que, com ell, s'havien passat a l'elaboració de ‘bestseller’ amb una àmplia acceptació popular, entre els quals Boris Izaguirre, Sandra Barneda, Carme Chaparro, Jorge Javier Vázquez, Nuria Roca i la mateixa Ana Rosa Quintana. Precisament la reina televisiva dels matins, davant del nomenament del que va ser el seu pupil, va declarar que es podia “ser intel·lectual i presentar programes del cor”.

Entusiasme entre els famosos

En aquest sentit, l’entusiasme ha sigut generalitzat entre els famosos patris. Risto Mejide, Alaska, Mario Vaquerizo, Bibiana Fernández, Joaquín Prat i Tania Llasera s’han llançat a defensar Màxim. Però també escriptores com Rosa Montero es van afanyar a felicitar el nou ministre, així com la cantant Vanesa Martín i el cineasta ‘millennial’ Javier Calvo. Al cap i a la fi,els límits entre la baixa i l’alta cultura s’han fosi el classisme intel·lectual està en via de desaparèixer.

Notícies relacionades

Tu pots ser ministre

Blur no té ningú que els canti

Aquest diari s’ha posat en contacte amb diverses personalitats de les arts escèniques, la literatura, el cinema i la música i la resposta ha estat la mateixa en tots els casos: Cal donar un vot de confiança a Màxim Huerta, no es poden treure conclusions precipitades ni jutjar sense conèixer com serà la seva gestió.

El productor Enrique López Lavigne, responsable d'èxits recents del nostre cinema com 'La llamada' o 'Verónica', afegia que "d'entrada és un tipus que llegeix, que va al cinema, al teatre i que parla sobre això. Necessitem un ministre actiu i sensible que ens acompanyi, que ens escolti per protegir la nostra indústria”. Però no només el mainstream recolza Huerta. Nazario Luque, un dels pares del còmic 'underground' declarava en conversa telefònica que "Espanya s'ha convertit en un país tendenciós, amb prejudicis i de premsa groga al qual només li agrada criticar sense saber".