HIJACKED UNITED AIRLINES FLIGHT 175 FLIES TOWARD WORLD TRADE CENTER SOUTH TOWER

¿què va passar l’11 de setembre del 2001? Les dades claus dels atemptats de l’11-S

Carles Planas Bou | 11 de setembre 2021

Els atacs suïcides contra les Torres Bessones i el Pentàgon van clavar un cop directe al cor dels EUA i van obrir una nova era d’intervencionisme militar, terrorisme, paranoia i violació dels drets civils en nom de la seguretat

Tots recordem què estàvem fent l’11 de setembre del 2001. Aquell dia, milions de persones van deixar de banda els seus plans per quedar-se, terroritzats, enganxats davant el que més tard va ser descrit com l’espectacle més gran emès mai a la televisió. A l’altre costat de la pantalla el món cremava. Les imatges de Nova York sepultada sota columnes de fum i runa feien presagiar el col·lapse de la civilització occidental. Aquell dia va canviar el món.

La retransmissió en directe d’aquesta tragèdia de proporcions bíbliques va quedar gravada a foc en l’imaginari col·lectiu. Els atemptats terroristes de l’11-S van alterar el curs de la història fins i tot per a aquells que, com els membres de la Generació Z (1995-2005), no havien nascut o eren massa petits per entendre la transcendència del que semblava un malson.

A continuació detallem les claus del que va passar l’11 de setembre del 2001, qui en van ser els protagonistes, com es va arribar fins a aquest punt i quines en van ser les conseqüències.

¿Quins van ser els antecedents dels atemptats?

Al llarg de les últims 70 anys, els Estats Units han vist com de cada acció militar a l’estranger naixia una reacció tan indesitjada com devastadora. Així, l’11-S no es pot entendre sense la Guerra Freda, aquest joc d’equilibris per l’hegemonia geopolítica que Washington i Moscou es disputaven en territori aliè. Un d’aquests escenaris va ser l’Afganistan. Per contrarestar el triomf del socialisme en un país inclinat cap al bàndol soviètic, la CIA va finançar amb diners i armes els guerrillers islàmics mujahidins.

Entre ells hi havia el multimilionari saudita Ossama bin Laden, que el 1988 va fundar l’organització terrorista Al-Qaida per expulsar els soviètics. Després del col·lapse del bloc, el grup gihadista es va aliar amb els talibans i va apuntar el seu punt de mira cap als EUA i les potències occidentals, odiades pel seu liberalisme secular, el seu suport a Israel i el seu intervencionisme militar al món àrab. El 1993 els terroristes van perpetrar un atemptat amb bomba al World Trade Center de Nova York que va causar sis morts i més d’un miler de ferits. El 1998, Al-Qaida va matar 213 persones i en va ferir gairebé 5.500 més en un doble atemptat contra les ambaixades nord-americanes a Kenya i Tanzània. La matança va situar Bin Laden, antic col·laborador, en la llista dels deu terroristes més buscats per l’FBI.

¿Qui van ser els protagonistes de l’11-S?

Ossama bin Laden

Nascut a Riad el 10 de març de 1957 al si d’una acabalada família de l’elit econòmica saudita, Ossama bin Laden va canviar la seva acomodada vida per lliurar una «guerra santa» contra la intervenció occidental en el món àrab. Adoctrinat en la imposició violenta de la Xaria, la rígida interpretació de la llei islàmica, la invasió soviètica de l’Afganistan va ser l’inici del seu periple com a guerriller. Durant gairebé una dècada va ser entrenat i finançat per la CIA fins a convertir-se en un líder i estrateg paramilitar. Amb 31 anys va fundar Al-Qaida i va posar en marxa accions terroristes arreu del món, fet que garantia el seu nom en la llista dels més buscats per Washington. Distanciat de les autoritats saudites pel seu col·laboracionisme amb els Estats Units, Bin Laden es va refugiar al Sudan i posteriorment a l’Afganistan, des d’on va entrenar els seus seguidors i va planificar l’11-S. Els atemptats el van convertir en una encarnació icònica del mal equiparable a Adolf Hitler. I els seus fidels el van consagrar com una deïtat messiànica. Després de desencadenar la guerra de l’Afganistan, Bin Laden es va refugiar a les muntanyes del Pakistan, on va estarr ocult durant anys. L’1 de maig del 2011, el president nord-americà Barack Obama va afirmar que havia aconseguit matar el líder terrorista en una acció militar secreta encara envoltada de misteri.

George W. Bush

Nascut a New Haven el 6 de juliol de 1946, George W. Bush forma part d’una de les principals dinasties polítiques dels Estats Units. Primogènit de l’expresident George H. W. Bush, es va graduar a Yale i Harvard, va treballar en el sector petroler i el 1994 va fer el salt a la política guanyant les eleccions a governador de Texas. El 2001 es va convertir en president dels EUA al vèncer el demòcrata Al Gore en un ajustat resultat sobre el qual van pesar acusacions de frau. La seva vida política va estar marcada pels atemptats de l’11-S, perpetrats a l’inici del seu primer mandat per un vell conegut del seu pare, Ossama bin Laden. Durant els seus anys com a president i com a vicepresident al costat de Ronald Reagan, el líder terrorista va passar de ser finançat a ser el més buscat. Després de la matança, Bush fill va declarar l’anomenada «guerra contra el terrorisme» que va portar els EUA a envair l’Afganistan i, més tard, a derrocar el règim de Saddam Hussein, sota falsos pretextos. La seva presidència també va estar marcada per l’inici de la crisi econòmica del 2008, el desastre de l’huracà ‘Katrina’, el creixent rebuig internacional dels EUA i l’aprovació de la llei patriòtica, que va restringir llibertats civils i va obrir la porta a les campanyes massives d’espionatge sobre els seus ciutadans.

Mohamed Atta

Nascut a Egipte l’1 de setembre de 1968, Mohamed Atta passarà a la història per ser el principal capitost dels terroristes que van perpetrar els atemptats de l’11-S i pilot del primer avió segrestat que es va estimbar a les Torres Bessones. Criat en una família creient, Atta es va radicalitzar durant la seva estada com a estudiant a Alemanya, on va formar part de l’anomenada cèl·lula d’Hamburg, un grup de joves islamistes radicals que acabarien sent reclutats per Al-Qaida a la seva missió suïcida. L’estiu del 2000 es va instal·lar als EUA per preparar la seva formació com a pilot i, dos mesos abans dels atacs, va anar a Espanya per a la seva última fase de planejament.

¿Quanta gent va morir a l’11-S?

El matí de l’11 de setembre del 2021 el grup gihadista Al-Qaida va llançar una sèrie de quatre atemptats terroristes als Estats Units que van causar la mort d’almenys 2.996 persones i més de 25.000 ferits, segons els recomptes oficials.

Els fets, hora a hora

Per orquestrar la matança, els integristes es van dividir en grups per segrestar quatre avions comercials que posteriorment utilitzarien com a arma per impactar contra objectius clau com el World Trade Center, que va quedar completament destruït, i el Pentàgon. Es calcula que la destrucció sembrada per aquests atacs suïcides va causar més de 10.000 milions de dòlars en pèrdues econòmiques.

Atac contra la torre nord (08.45 h)

El primer dels avions segrestats, el vol 11 d’American Airlines, es va enlairar aquell matí des de Boston, Massachusetts, amb la intenció d’aterrar a Los Angeles, Califòrnia. Durant els primers 15 minuts del vol, els cinc membres d’Al-Qaida que s’havien infiltrat com a passatgers van assassinar cinc persones, entre ells el pilot i el copilot. Mohamed Atta va prendre el control de la nau i la va redirigir per estavellar-la, a les 8.45 hores, contra la torre nord del World Trade Center. En l’impacte van morir instantàniament els 92 passatgers de l’avió, així com centenars de persones que estaven treballant als gratacels. 1.600 més hi van quedar atrapades i van acabar morint quan, 102 minuts després, les flames van fer col·lapsar completament l’edifici. L’avió viatjava a 750 km/h i portava uns 38.000 litres de combustible.

Atac contra la torre sud (09.02 h)

Després de l’impacte del primer avió es va especular sobre la possibilitat que es tractés d’un accident. Aquesta hipòtesi va ser descartada de la manera més cruel: amb un segon impacte. El vol 175 de United Airlines també viatjava de Boston a Los Angeles, però pocs minuts després. Els cinc terroristes que viatjaven a bord van prendre el control. Tot i que gairebé col·lideix amb un altre avió, els gihadistes van aconseguir redirigir la nau fins a impactar a la torre sud del WTC a les 9.02 hores. Els 65 passatgers i 900 persones més van morir després de la col·lisió. Després de 56 minuts en flames, el gratacel es va esfondrar.

Atac contra el Pentàgon (09.37h)

El pla terrorista d’Al-Qaida anava més enllà de Nova York. Després d’assestar un sagnant cop al cor del capitalisme nord-americà, els terroristes van atacar el seu epicentre militar. Cinc membres del grup es van infiltrar i van segrestar el vol 77 d’American Airlines, que viatjava de Washington DC a Los Angeles, per fer-lo esclatar contra la cara occidental del Pentàgon, seu del Departament de Defensa dels Estats Units. Hi van morir els 64 passatgers i 125 persones més, civils i militars, que eren a l’edifici.

Atac fallit contra el Capitoli (10.03 h)

Després del cor econòmic i el militar, Al-Qaida buscava culminar la seva missió clavant un cop mortal contra el Capitoli, seu de la democràcia nord-americana. El vol 93 de United Airlines, que volava de Nova Jersey a San Francisco, va ser segrestat per quatre integrants del grup terrorista. Desenes de passatgers i hostesses es van rebel·lar contra el segrest i van intentar prendre el control de l’aeronau. Atrinxerats a la cabina, els integristes van optar per estavellar l’avió. Cap a les 10.03, la nau va impactar contra un camp a Sanksville, a més de 200 quilòmetres del Capitoli. La resistència dels passatgers va evitar una catàstrofe de conseqüències imprevisibles.

En el pla final d’Al-Qaida hi figurava un cinquè atemptat que mai es va arribar a produir. Els terroristes van planejar el segrest d’un avió per estimbar-lo contra la Casa Blanca, cosa que hauria assestat l’estocada final contra els EUA. El terrorista que anava a liderar aquest atac, Zacarias Moussaoui, va ser detingut fortuïtament per càrrecs d’immigració irregular.

¿Quines conseqüències van tenir els atemptats?

Com un moviment sísmic i les seves successives rèpliques, els atemptats de l’11-S, van canviar el món en múltiples fronts. Els EUA van llançar dos operatius militars contra l’Afganistan i l’Iraq –aquest últim sota falsos pretextos– que van acabar en un fracàs total en forma de fugida. Centenars de milers de persones van morir en dues guerres que, després de dues dècades, han fracturat els dos països, han desestabilitzat les seves respectives regions i han alimentat tant els èxodes forçats i crisis humanitàries com l’aparició de grups terroristes, com Estat Islàmic (ISIS), que segueixen els passos d’Al-Qaida.

Més enllà del pla internacional, l’11-S també va tenir altres conseqüències. L’informe de la comissió d’investigació dels atemptats publicat el juliol del 2004 va establir que l’FBI i la CIA havien fallat al detectar i neutralitzar l’amenaça gihadista. El trauma d’aquell dia va alterar per sempre les mesures de seguretat als aeroports i va servir com a pretext perquè Washington impulsés una sèrie de lleis restrictives que van donar un poder sense precedents a les agències del país per crear un sistema de vigilància orwel·lià sota el qual s’espia de manera indiscriminada tant els seus ciutadans com els estrangers i que avala la tortura i la detenció indefinida dels presos de Guantánamo. L’11-S va obrir una nova era en què les llibertats civils han quedat sepultades sota la paraula ‘seguretat’.

Ja ets usuari registrat? Inicia sessió

Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors d’El Periódico.

Per disfrutar d’aquests continguts gratis has de navegar registrat.