Trenta anys de la reunificació d'Alemanya: ¿final de cicle?

Trenta anys de la reunificació d'Alemanya: ¿final de cicle?

Andreu Jerez | 03 d’octubre 2020

Malgrat el temps transcorregut, el país continua estant lluny de ser-ne un de sol. Salaris, llocs de treball i pensions són un exemple de les esquerdes que encara persisteixen

La celebració dels 30 anys de la reunificació d’Alemanya és en aquesta ocasió diferent: els actes de commemoració d’una de les dates més importants de la història recent del país es veuen enfosquits per una pandèmia de dimensions inèdites des que el 3 d’octubre del 1990 el territori de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA) s’adherís de forma voluntària i pacífica a la República Federal d’Alemanya (RFA).

El rodó aniversari és, a més, l’últim amb Angela Merkel en el poder: la política germanooriental ha estat al capdavant d’Alemanya la meitat del temps transcorregut des de la reunificació dels dos estats fundats sobre la ruïnes de la segona guerra mundial. Quan l’any vinent es compleixi el 31è aniversari del final de la divisió nacional, Merkel –protagonista de primera línia i testimoni en primera persona del procés– ja haurà abandonat la primera línia política. Els 30 anys de la reunificació tenen així alguna cosa de final de cicle històric i semblen donar pas a una redefinició obligada de la identitat nacional alemanya.

¿UN SOL PAÍS?

¿UN SOL PAÍS?¿És Alemanya realment un sol país? ¿Quines continuen sent les diferències entre l’Alemanya Oriental i l’Occidental tres dècades després? ¿La reunificació ha sigut un èxit o un fracàs? Aquestes són només algunes de les preguntes a les quals els alemanys s’enfronten cada 3 d’octubre quan es miren al mirall i fan una valoració retrospectiva d’aquest procés inacabat anomenat reunificació. Les respostes gairebé mai són simples i de vegades fins i tot ni existeixen.

Berlinesos descansen en un parc al costat de l’antic mur que separava la ciutat, el passat 30 de setembre. / FILIP SINGER (EFE)

Les estadístiques pures i dures continuen demostrant que, malgrat que la frontera física va deixar d’existir fa tres dècades, el país continua estant lluny de ser-ne un de solels salaris, les jubilacions i el patrimoni privat encara són clarament més elevats a l’oest que a l’est; l’atur, malgrat haver disminuït als territoris de l’antiga RDA, continua sent més alt a l’est que a l’oest, i, malgrat que les taxes de natalitat es van igualar en els últims anys, la crisi demogràfica que pateix el conjunt d’Alemanya és més dramàtica als territoris orientals.

La pandèmia marca l’última commemoració de l’adeu a la divisió nacional amb Angela Merkel en el poder

Amb tot, el literal enfonsament econòmic i social patit per l’Alemanya Oriental en la dècada dels 90 –qualificat per no pocs economistes i historiadors com a «teràpia de xoc»– ha donat pas a una millora generalitzada de la situació econòmica, de la infraestructures i del nivell de vida i de consum. La dimensió econòmica es presenta, per tant, com un relatiu èxit.

DIMENSIÓ CULTURAL

DIMENSIÓ CULTURALHi ha altres indicadors que mostren, no obstant, serioses esquerdes en el procés de reunificació: a la pregunta de si el socialisme és una bona idea que va ser mal desenvolupada, més del 74% dels ciutadans del territori de l’antiga RDA responen avui que «sí», enfront el 47,5% dels ciutadans de l’Alemanya Occidental. És un dels resultats de l’estudi d’opinió ‘¿Mur en les ments?’ realitzat per la Fundació Otto Brenner, pròxima al sindicat IG Metall.

Uns joves celebren amb bengales i cervesa la reunificació davant el Reichstag, el 3 d’octubre del 1990. / DIETER ENDLICHER (AP)

L’informe presenta una lenta però creixent convergència entre la població de les dues Alemanyes –especialment entre els més joves–, però també importants diferències en assumptes com el valor del col·lectiu davant l’individu. Certes escales morals heretades del derrotat sistema socialista es continuen projectant avui en aquelles generacions socialitzades a l’RDA i fins i tot en les posteriors.

REEMPLAÇAMENT DE LES ELITS

REEMPLAÇAMENT DE LES ELITSSegons l’informe sobre la reunificació del Govern federal, més de la meitat dels alemanys orientals es continuen sentint avui «ciutadans de segona classe». Donada la millora econòmica dels nous estats federats, les raons semblen residir sobretot en la dimensió cultural i política de la reunificació. «El principal problema va ser la manera en què es va tractar a l’Alemanya Oriental», diu a EL PERIÓDICO l’historiador Ilko-Sascha Kowalczuk, autor ‘Die Übernahme’ (La presa), un llibre de provocador títol que busca reobrir debats tancats en fals en la República Federal.

L’extrema dreta d’AfD ha sabut com canalitzar el malestar de part de la població de l’Alemanya Oriental

A l’Alemanya Oriental «va tenir lloc un reemplaçament dels quadros directius que cap altra societat europea ha experimentat fins ara en temps de pau», assegura Kowalczuk, que descriu l’est del país com «un paradís professional» per a ciutadans de la part occidental: l’elit germanooccidental va assumir i en bona mesura continua assumint les posicions de poder polític i econòmic en el que va ser l’RDA. «Aquest reemplaçament de les elits va tenir lloc sense ciutadans germanoorientals i això genera un problema de representació que s’ha continuat reproduint al llarg dels últims anys», reflexiona l’historiador.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, s’ajusta la mascareta en un recent debat al Parlament. / MICHAEL SOHN (AP)

Aquest problema apunta a ser precisament una de les raons que han convertit la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) en el catalitzador d’un malestar latent i històric entre amplis sectors de la població germanooriental. Els percentatges electorals d’AfD doblen avui a l’est els seus resultats de l’oest. AfD es perfila així com a partit regional en el que va ser el territori de l’Estat alemany desaparegut per sempre el 1990 i com a un factor d’inestabilitat per al conjunt del país.

Temes: Alemanya

Ja ets usuari registrat? Inicia sessió

Estàs llegint un contingut especial elaborat per la redacció dEl Periódico per la seva comunitat de lectors.

Per gaudir dels continguts de +Periódico has de navegar registrat. No té cap cost, però et permet accedir a la nostra informació i serveis de qualitat.