25 anys del 'Hubble'

El telescopi espacial ha revolucionat el coneixement de l'Univers

Nebulosa de l’Àguila, a la constel·lació de la Serp, a uns 7.500 anys llum. Va ser fotografiada el 1995. Els coneguts popularment com a Pilars de la Creació (en la imatge només s’hi observa el primer de tres) són en realitat columnes d’hidrogen. La famosa imatge s’ha convertit en una icona de la ciència-ficció (apareix, per exemple, en la pel·lícula ’Contact’).

1

9

Nebulosa de l'Àguila, a la constel·lació de la Serp, a uns 7.500 anys llum. Va ser fotografiada el 1995. Les estructures verticals són columnes d'hidrogen. periodico

Imatge de la nebulosa del Con, descoberta per William Herschel el 1785 i situada a uns 2.700 anys llum de la Terra. La foto es va fer amb la càmera infraroja del ’Hubble’ el 1997. Les estructures amb aspecte argilós són en realitat núvols gegants d’hidrogen que envolten les estrelles.

2

9

Imatge de la nebulosa del Con, situada a uns 2.700 anys llum de la Terra. La foto es va fer amb la càmera infraroja del 'Hubble' el 1997. periodico

El Barret, descoberta el 1781, és una galàxia espiral de la constel·lació de Verge. És a 28 milions d’anys llum. El ’Hubble’ la va fotografiar el 2011.

3

9

El Barret, descoberta el 1781, és una galàxia espiral de la constel·lació de Verge, observada pel 'Hubble' el 2011. periodico

Aquest concorregut camp estel·lar al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, s’ha convertit en un excel·lent lloc per a la recerca d’exoplanetes. En la imatge, obtinguda durant una exposició d’una setmana el 2006, el ’Hubble’ va detectar ni més ni menys que 180.000 estrelles.

4

9

Camp estel·lar a la Via Làctia amb unes 180.000 estrelles. periodico

Nebulosa Boomerang (o Bumerang), situada a 5.000 anys llum de la Terra a la constel·lació de Centaure. Es calcula que la seva temperatura és d’1º Kelvin (-272º C) --un grau per sobre del zero absolut--, cosa que la converteix en l’objecte conegut més fred. La imatge es va obtenir el 2005.

5

9

Nebulosa Boomerang (o Bumerang), situada a 5.000 anys llum de la Terra a la constel·lació de Centaure. Es calcula que la seva temperatura és d'1º Kelvin (-272º C) --un grau per sobre del zero absolut--. periodico

La nebulosa del Cranc, que és a uns 6.300 anys llum de la Terra, són les restes d’una supernova. Va ser observada per primera vegada l’any 1050 per astrònoms àrabs i xinesos (l’explosió es va mantenir durant 22 mesos). La imatge, obtinguda el 2005, és una composició de 24 fotos individuals.

6

9

Imatge de la nebulosa del Cranc obtinguda l'any 2005. periodico

Dues galàxies anomenades en conjunt ARP 273, a la constel·lació d’Andròmeda, a 300 anys llum de la Terra, interaccionen formant una fotogènica rosa. La imatge va ser captada el desembre del 2010.

7

9

Dues galàxies anomenades en conjunt ARP 273, a la constel·lació d'Andròmeda, a 300 anys llum de la Terra, interaccionen formant una fotogènica rosa. La imatge va ser captada el desembre del 2010. periodico

Vista del Cometa ISON (C/2012 S1) registrat pel telescopi ’Hubble’ el 10 d’abril del 2013. La imatge va ser captada en l’espectre de llum visible, amb un color blau fals agregat per ressaltar els detalls en l’estructura del cometa.

8

9

Vista del Cometa ISON (C/2012 S1) registrat pel telescopi 'Hubble' el 10 d'abril del 2013. periodico

Imatge de Saturn i els seus anells concèntrics obtinguda per l’observatori espacial ’Hubble’ l’any 2004.

9

9

Imatge de Saturn i els seus anells concèntrics obtinguda per l'observatori espacial 'Hubble' l'any 2004. periodico

Inicia sessió 0 Comentaris