Jakub Jankto i el llarg partit contra el tabú gai en el futbol

En el futbol espanyol, fins ara, l’únic cas havia sigut el de Jesús Tomillero, àrbitre de categories inferiors. El 2015, amb 21 anys, ho va fer públic penjant a les seves xarxes una foto amb la seva parella. Des d’aleshores va rebre tota mena d’atacs, des de llançaments d’ous fins a insults i milers d’amenaces de mort a les xarxes. El 2017, poc abans de deixar d’arbitrar per la pressió homofòbica, va crear l’associació Roja Directa Andalucía LGTBI+ per sensibilitzar i lluitar contra la LGTBI-fòbia en l’esport.

El model del futbol femení

«Espero que Jakub Jankto no hagi de patir la meitat del que jo vaig patir. Me n’alegro per ell i servirà perquè se’n parli als mitjans internacionals i nacionals. Però em pregunto per què no ho ha fet estant a la lliga espanyola», assenyala sobre el futbolista txec del Getafe, que juga ara al seu país natal. Tomillero assegura que, quan ell va difondre el seu cas, molts futbolistes gais de Primera el van felicitar per la seva «valentia» però li van dir que ells no podien fer el pas. Per això demana que la Federació sigui «una aliada, creï espais segurs i agafi el model del futbol femení». 

En el futbol femení moltes jugadores s’han declarat obertament lesbianes. Vicky Losada, excapitana del Barça, va ser una de les primeres i es va convertir en una abanderada LGTBI. Igual que la seva excompanya de vestidor Mapi León, que va ser pregonera del Dia de l’Orgull Gai a Madrid el 2018. «¿En el futbol masculí no hi ha gais?», es preguntava la defensa.

La naturalitat amb què diverses jugadores del Barça femení celebren els seus títols i alegries amb les seves parelles al camp o a les xarxes contrasta amb el fet que no hi hagi hagut encara cap futbolista espanyol que hagi volgut parlar de la seva homosexualitat. «Crec que ells tenen por de perdre contractes multimilionaris amb marques, a perdre molts fans, potser fins i tot sentir-se rebutjats dins d’un grup», raonava Losada.

El pas de Justin Fashanu

L’homosexualitat al futbol continua sent un tabú. Des que el 1990 l’anglès Justin Fashanu va fer el pas, no hi va haver cap jugador en actiu que s’atrevís a dir-ho fins que el centrecampista nord-americà Collin Martin ho va anunciar el 2018. «Mai vaig pensar que sortiria de l’armari mentre fos jugador», assumia Thomas Beattie. També ho van anunciar després de la seva retirada Olivier Rouyer, David Testo, Richarlyson, Emerson Ferretti, Jonathan de Falco, Thomas Hitzlsperger i Robbie Rogers (aquest últim va despenjar després les botes per jugar quatre anys més al Los Angeles Galaxy).

Però alguna cosa està començant a canviar. Després que els australians Andy Brennan i Josh Cavallo trenquessin el seu silenci, tres jugadors més en actiu s’han alliberat l’últim any: a més de Jankto, al maig Jake Daniels, davanter del Blackpool anglès, va ser el primer futbolista professional que va declarar obertament que és gai a Anglaterra en les últimes tres dècades; i al setembre, Zander Murray, del Gala Fairydean Rovers, es va convertir en el primer en actiu d’Escòcia.

Homofòbia a la piscina

Fora del futbol, a Espanya, en l’esport d’elit també hi ha pocs casos. «Espero que la meva sortida de l’armari serveixi per trencar el tabú dins de l’esport», sentenciava el waterpolista olímpic Víctor Gutiérrez el 2016 al declarar obertament la seva condició sexual. Des d’aleshores, Gutiérrez havia viscut alguns episodis d’homofòbia a la piscina però no havia volgut fer-los públics fins que el 2021, en la seva última temporada en actiu, va dir prou i va denunciar entre llàgrimes que un rival li va dir ‘maricon’ en dues ocasions al Terrassa-Sabadell.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Arran de la seva retirada, és el secretari de polítiques LGTBI del PSOE, des d’on continua «fent el mateix activisme que abans però amb moltes més eines des d’on les coses es canvien de veritat». Explica que en els últims set anys molts esportistes gais han contactat amb ell, però cap futbolista. «Crec que estan absolutament lligats de mans per la por del rebuig dels seus companys, que no s’ho prenguin bé, que els insultin, o tenir dificultats per renovar amb els seus clubs o patrocinis, que hi hagi 40.000 persones que els cridin ‘maricon’». «Hem estat 40 anys amb el mateix, del ‘Míchel, maricon’ al ‘Guti, maricon’ o ‘Cristiano, maricon’».

Nova llei de l’esport

En aquest sentit, considera que la nova llei de l’esport canvia l’escenari, ja que equipara la lluita contra l’homofòbia a la del racisme i faculta els àrbitres a parar els partits si hi ha càntics d’aquesta índole, a més de sancions. I confia que la decisió de Jankto serà un esperó per a altres futbolistes a Espanya. «Veure el respecte i carinyo que estava rebent pot servir d’estímul. Els que diuen ‘per què ho explica, jo soc heterosexual i no ho dic’, em cansen. Tots som heteros fins que es demostri el contrari. Quan cap menor d’edat es tregui la vida a causa de l’assetjament o l’autorebuig provocat pel mer fet de ser qui és... Llavors, només llavors, potser la nostra identitat serà anecdòtica i no seran necessaris aquests missatges», afirma.