El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

La custòdia compartida implica obligacions

Jorge Zapatero DíazCastelló de la Plana

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimarts, 5 d'abril del 2016 - 09:11 h

Al llarg d'aquest darrer segle, la dona ha anat aconseguint independència econòmica, personal, professional... per mèrits propis. No ha sigut com bufar i fer ampolles. De fet, la dona s'ha incorporat al mercat laboral sense desatendre les "seues" tasques domèstiques, entre cometes seues, ja que la societat li ha imposat aquest rol de submissió. No obstant això, un gran nombre d'homes no són capaços de compaginar les tasques de la llar amb l'educació dels fills i treballar per portar diners a casa (encara que hi ha alguns que sí que ho fan).

Per exemple, a partir de l'entrada en vigor de les separacions i divorcis, s'ha vingut demanant la custòdia compartida dels fills, alguna cosa que és justa tant per als fills com per al pare. Jo espero ser pare algun dia també, però això no és un mer repartiment de temps, no és un repartiment de vacances, és molt més. Compartir custòdia és tenir dret a participar de les experiències dels fills, dels problemes i de les solucions, són riures, són nervis...són records.

Serveixi aquesta carta per donar una estirada d'orelles als pares que exigeixen el dret dels fills però no ofereixen les obligacions que això comporta i la meva felicitació a totes les dones que treballen fora, dins de casa i atenen als seus fills i particularment a la meva mare, que ens ensenya el veritable significat de la paraula "col·laboració".

Participacions dels lectors

Malalties de Transmissió Sexual: fem-nos les proves!

Adrià Santos Barcelona

En una conversa amb el meu grup d’amics i amigues, em vaig adonar de la poca informació que rebem els adolescents i joves sobre les&... continuar llegint

El color favorito de mi primo de cinco años es el rosa

Adrià Sánchez Campo Barcelona

El color favorito de mi primo Bruno, de cinco años, es el rosa. En casa, mi tía lo ha educado huyendo de los estereotipos... continuar llegint

Per què està tan mal vist plorar?

Marta Llobet Matadepera

A vegades quan m'han vist plorar m'han dit coses com "això no fa plorar", "per plorar no tens més raó" o "et passa alguna cosa més?". Dava... continuar llegint

'Overbooking' de primera classe

Rosalia Casas Barcelona

El diumenge dia 9 de desembre, com molta altre gent, tornava del pont en el darrer avió des de Lisboa per tal d’aprofitar els 4 dies... continuar llegint

Mobike, la nueva bicicleta de Hospitalet

Carla Clerencia Abelanet Barcelona

Hace ya casi tres meses llegó el esperado Bicing a L'Hospitalet de Llobregat de la mano del Ayuntamiento y la empresa Mobike... continuar llegint

Tormentas políticas en toda Europa

Enrique Stuyck Madrid

Retorn a la senzillesa

Eva Romero Barcelona

És quan noto la llana d'uns mitjons que rebutjo la fibra. És quan encenc espelmes que no enyoro la bombeta. És quan fullejo llibres que m'oblido de les pantalles. Qu... continuar llegint

Por sentirte español no eres fascista

Sergi Pons Cullera - Valencia

Con todo lo que está pasando todos estos días con VOX y su llegada a los medios de comunicación de forma masiva... continuar llegint

Brexit: ¿me estáis vacilando?

Alejandra Costa Álvarez Londres (Reino Unido)

El Tribunal de Estrasburgo anuncia su sentencia de que Reino Unido podría frenar esta pesadilla conocida como&#... continuar llegint