Càncer colorectal
Parlem amb el doctor César Ramírez, cap del servei de Cirurgia de l’Hospital Quirónsalud Màlaga i el doctor Pedro Rosón, cap del servei de Digestiu de l’Hospital Quirónsalud Màlaga
La incidència del càncer de mama a Espanya és alta. Ens estem equiparant als països nòrdics i anglosaxons, que són els que clàssicament presentaven incidències més altes. En l’actualitat una de cada vuit dones a Espanya pateix un càncer de mama al llarg de la seva vida.
Encara que tradicionalment el càncer de mama era una malaltia que afectava dones a partir dels 60 anys, en els últims anys estem observant una incidència més gran en dones més joves. El motiu és el canvi en els hàbits reproductius de les dones al segle XXI, menys embarassos, menys lactància i puerperi. Totes aquestes situacions són de repòs i protecció de la mama. Al tenir menys fills, o tenir-los més tard, el risc de càncer de mama augmenta en la població jove.
El percentatge de supervivència a Espanya és molt alt perquè el cribratge mamogràfic està ben establert i la majoria de les pacients es diagnostiquen en estadis precoços. La supervivència als 5 anys és superior al 90%.
La majoria dels càncers de mama són esporàdics, és a dir, no es relacionen amb una herència genètica. Com ja s’ha explicat abans el càncer de mama està augmentant a Espanya per l’adquisició d’hàbits occidentals i el canvi dels hàbits reproductius actuals. Aquest fet, unit al fet que moltes dones volen tenir fills molt tard i necessiten estimulació ovàrica hormonal, justifica per una altra part aquest increment en dones més joves.
Els càncers de mama més prevenibles són els d’origen familiar. Si una dona té familiars de primer grau afectades per càncer de mama es pot cribrar per descartar que ella mateixa sigui portadora d’aquesta mutació de risc. En aquest cas se li pot oferir seguiment d’alt risc o fins i tot cirurgies profilàctiques (com Angelina Jolie). Fins i tot a algunes pacients se’ls pot oferir quimioprofilaxi amb tamoxifen.
El càncer de mama és una malaltia en la qual els avenços són absolutament impressionants. En la malaltia precoç o curable, cada vegada obtenim millors resultats en tumors agressius que tractem amb teràpia abans de la cirurgia (es denomina tractament neoadjuvant). A més, hem aconseguit definir quines pacients no es beneficien de la quimioteràpia i únicament les podem tractar amb teràpia hormonal en pastilles, cosa que disminueix significativament la toxicitat.
Respecte a la malaltia metastàsica, els avenços són molts en els diferents tipus de tumors. En els tumors hormonodependents cada vegada tractem amb teràpies menys tòxiques i dirigides (com els inhibidors de ciclines) que permeten unes supervivències molt llargues amb una qualitat de vida molt bona per a aquestes pacients. Els tumors HER2 positius, que són la “nena bonica” per la quantitat de tractaments que tenim disponibles, s’ha transformat d’una malaltia molt agressiva a una malaltia molt agraïda de tractar i amb pronòstic molt bo. Per últim, en els tumors triples negatius, que fins fa poc temps es consideraven de molt mal pronòstic, estem vivint avenços importants com la immunoteràpia (que ja utilitzem en alguns tumors) i amb teràpies dirigides en etapes d’investigació molt avançades.
Parlem amb el doctor César Ramírez, cap del servei de Cirurgia de l’Hospital Quirónsalud Màlaga i el doctor Pedro Rosón, cap del servei de Digestiu de l’Hospital Quirónsalud Màlaga
Parlem amb la doctora Enriqueta Felip de l’Institut Oncològic de Barcelona (Quirónsalud Barcelona) i amb el doctor Santiago Viteri, coordinador mèdic de l’Institut Oncològico Rosell (Hospital Universitari Dexeus)
Parlem amb el doctor Antonio Brugarolas, cap del servei d’Oncologia de Quirónsalud Alacant i Torrevella