Diumenge, 4 de novembre del 2012 Antoni Mas Bou (Cassà de la Selva)

Fa temps, vaig treballar sis mesos a Finlàndia. A l'any de tornar, vaig rebre una carta de la Seguretat Social d'aquell país en què m'explicaven que, de la quantitat cotitzada pel meu treball, hi havia un percentatge destinat a l'atenció social, que anava a fons perdut, i una altra part (que especificaven), destinada a la jubilació. També em preguntaven si pensava tornar-hi a treballar. En cas afirmatiu, anirien acumulant les quantitats cotitzades per capitalitzar la pensió que em pagarien al seu dia. Si la resposta era negativa, havia de donar un número de compte perquè em reemborsessin la quantitat indicada que em corresponia. Explico això perquè la senyora Sánchez-Camacho i altres entenguin que les pensions no són una concessió que arbitràriament concedeix el Govern de torn, sinó un dret adquirit del qual ha de respondre el que és dipositari. I tant hi fa si és d'un altre país, ja que la jubilació també es cobra de l'estranger. Per tant, siguem independents o no, fer-se càrrec de les pensions dels jubilats catalans és un deure de l'Estat que, al seu dia, va ingressar les cotitzacions corresponents.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos a cartalector@elperiodico.com o al nostre compte de Twitter @EPentretodos

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: