Dissabte, 29 d'octubre del 2011 Jordi Bernabéu (Centelles)

Els últims esperançadors resultats de l''Informe Pisa', presentats per la Conselleria d'Educació, frenaven el derrotisme en què últimament estàvem instal·lats. Però finalment sembla que hi pot haver una certa manipulació en la gestió de les dades: haver reduït dràsticament el nombre de repetidors i immigrants de les mostres estadístiques pot haver influït que els resultats hagin millorat respecte a edicions anteriors. Tot plegat fa mala pinta. No només no es pot jugar amb l'educació sinó que, a més, és èticament dubtós segregar repetidors i immigrants, per l'estigma que els podem col·locar. D'altra banda, la conselleria planteja dues noves propostes: d'un costat, limitar el nombre de suspensos i reformar les condicions per poder passar de curs, i, de l'altre, atorgar rang d'autoritat legal als docents dels nostres fills. Posant unes normes més definides i concretes probablement assegurem més nivell. Però també ha d'imperar la flexibilitat i el sentit comú en els casos d'alumnes amb dificultats, fent l'esforç d'acompanyar-los per finalitzar els estudis. Al cap i a la fi són els que probablement després no cursaran estudis superiors. També és necessari que ens posem les piles a fer una transició digna cap al mercat de treball i cap a la postobligatòria (batxillerat i, sobretot, la formació professional). L'esforç ha de venir condicionat a uns objectius mínimament il·lusionandors i unes expectatives de resultat. Em fa la sensació que impera ben poc l'autocrítica i que cada vegada pequem més de ser excessivament conservadors. Per acabar, quatre breus reflexions sobre els estudiants. No s'esforçaran perquè un altre els ho imposi. Es necessiten objectius clars, motivadors i il·lusionandors que justifiquin l'esforç. Potser haurem de replantejar el nostre model com a educadors. I proposar alguna cosa més connectada amb les nostres pretensions i les seves expectatives.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: