La primera realitat en aquesta campanya electoral és que Artur Mas, aclaparat per les seves polítiques antisocials i arran de la manifestació de l'11-S, va caure del cavall, va veure la llum i es va fer independentista. Per interessos purament partidistes, per amagar les seves polítiques de retallades i els casos de corrupció que apuntaven al seu partit, decideix avançar dos anys les eleccions. La segona realitat és que tots els partits polítics piquen l'ham del senyor Mas i es llancen a una carrera desenfrenada sobre independència sí, independència no, quan el debat ciutadà se centra en l'atur, els desnonaments, la sanitat, l'educació i la crisi, o en els mateixos polítics i els seus partits. La tercera realitat serà, sens dubte, que passada aquesta "febre del dissabte a la nit" a Catalunya seguirem no ja sense ser independents, sinó sense poder exercir ni tan sols el dret a decidir el nostre futur. Temo molt que això suposarà una decepció per a la majoria dels catalans, a quo serà bastant difícil restituir la il·lusió per la feina i la batalla per la vida donades les ja males condicions.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos a cartalector@elperiodico.com o al nostre compte de Twitter @EPentretodos
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)