Dissabte, 3 de novembre del 2012 Xabier Vila-Politòleg (Madrid)

Fa uns dies, el president del Govern, Mariano Rajoy, va fer unes declaracions en què assegurava que l'embat sobirà-independentista formulat pel president de Catalunya, Artur Mas, es resoldrà amb "el diàleg i la llei". La capacitat de diàleg se li pressuposa a qualsevol polític de talla; el problema està en la llei. Pel que fa a la seva reforma, la Constitució espanyola del 1978 és molt rígida per les dificultats que planteja, sobretot si afecta el Títol preliminar, que caldria modificar parcialment perquè fos legal una hipotètica secessió de Catalunya. L'article 168 és el que regula una revisió d'aquesta mena, que comporta la seva aprovació per majoria de dos terços de cada Cambra, la dissolució de les Corts, l'elecció d'unes noves Cambres que hauran de ratificar la reforma per la mateixa majoria i, finalment, aquesta seria sotmesa al referèndum del que la mateixa Constitució denomina la "Nació espanyola". Es tracta d'un mecanisme complex i políticament costós. Llavors, convé preguntar-se quin pot ser el procediment per evitar el desfasament entre la realitat política i social i la realitat normativa. Des d'una perspectiva pluralista, si la reforma és impossible, només hi pot haver la ruptura; és a dir, la supressió o la modificació dels preceptes constitucionals sense seguir el mecanisme de reforma previst per a això, ja que és inoperant. Confiem que els nostres polítics estiguin a l'alçada necessària per optar per l'opció correcta.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos a cartalector@elperiodico.com o al nostre compte de Twitter @EPentretodos

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: