Fa 49 anys vaig néixer a Barcelona. El meu pare va emigrar des de Jaén, i la meva mare, de cognoms gallecs, va néixer a Barcelona. He crescut i viscut tota la vida a Barcelona i el Baix Llobregat. Sóc bilingüe, i la meva dona i els meus fills, també. Reflexiono sobre quin seria el meu vot en un referèndum d'autodeterminació. Sóc català, però les meves arrels són espanyoles i és just que no hi renunciï. Espanya és un país extraordinari, però els últims 10 anys diversos fets han desgastat el meu sentiment respecte a ella: el que ha passat amb l'Estatut, la nefasta guerra amb Endesa, l'aportació econòmica desmesurada de Catalunya, els atacs a l'idioma, el criteri injust i il·lògic respecte a les infraestructures... han produït en mi aquesta desafecció real de la qual ja va advertir el president Montilla. Catalunya es mereix un respecte i una comprensió que no rebrà mai dels que governen Espanya. És per això que, arribat el cas i mal que em pesi, el meu vot seria favorable que Catalunya es converteixi en un nou Estat d'Europa.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos a cartalector@elperiodico.com o al nostre compte de Twitter @EPentretodos
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)