Dimarts, 5 de novembre del 2013 Manuel Souto (Barcelona)

El 31 d'octubre vaig tenir la sort de poder participar en una trobada amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, organitzat per la secció Entre Tots d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Voldria donar les gràcies tant als membres organitzadors de l'esdeveniment −per donar-nos l'oportunitat de dirigir-nos directament a un polític distingit en un format que va resultar molt original i agradable−,  com als altres joves que hi van participar. Crec que amb les seves preguntes van completar un mosaic on es van reflectir gairebé tots els aspectes que preocupen la nostra generació. Finalment, i especialment, m'agradaria donar les gràcies a Schulz, que va tenir el valor d'enfrontar-se a les preguntes de deu representants d'una generació indignada, sacsejada per la crisi i desbordada per la desocupació. Schulz va respondre com va poder als nostres dubtes i protestes, aprofitant-ho de passada per fer campanya de cara a les eleccions per ser el pròxim president de la Comissió Europea. És molt estrany veure un polític d'alt rang que vulgui acostar-se als seus ciutadans i preguntar-los pels seus problemes. Que la trobada fos iniciativa seva i que a més no hi hagués cap filtre en les preguntes diu molt a favor seu. Tot un exemple. Per una altra part, voldria fer incidència en els dos aspectes que em van semblar, al final de la trobada, els més rellevants a la vegada que preocupants. En primer lloc, la distància que separa els nostres polítics dels ciutadans s'intueix cada vegada més gran. Schulz va afirmar durant el debat que a vegades li costa comprendre la nostra generació. Una evidència més de la necessitat de renovar i rejovenir la classe política. Sense dirigents que empatitzin amb nosaltres i que comprenguin els nostres problemes i inquietuds, no hi haurà una urgència a l'hora de trobar una solució. Els polítics, que a vegades sembla que visquin en un altre planeta amb els seus salaris desorbitats, ens conceben com percentatges enganyosos i estadístiques que no sempre reflecteixen la realitat. Si a través d'aquests debats aconseguim sentir més proximitat i confiança amb ells, involucrar més la ciutadania en la presa de decisions polítiques, redreçar el camí cap al que és realment important i aprendre els uns dels altres, suggereixo que s'organitzin moltes més trobades com aquesta. En segon lloc, cal valorar el paper que exerceix actualment la Unió Europea. En cap moment del debat es va atrevir Schulz a comentar la política d'austeritat a Espanya, ni a opinar sobre l'actuació d'Alemanya en la resolució de la crisi europea, ni es va poder posicionar davant la pregunta que li van realitzar sobre el dret a decidir a Catalunya. Que el representant d'una important institució europea es mostri tan caut i no pugui ni tan sols parlar obertament sobre les actuacions dels estats que la componen deixa en evidència les carències de la UE. Un exemple similar seria que el president dels Estats Units tingués por d'opinar sobre com s'està governant a l'Estat de Califòrnia. Al preguntar-li sobre els motius del fracàs de l'euro, Schulz es va posar a riure, al·legant que ell no pot assumir la derrota de la unió monetària, encara que va reconèixer que el sistema financer té algunes esquerdes que s'han de tapar perquè no es converteixi en un experiment fallit. Perquè la UE no resulti una coalició deforme i desestructurada és necessari mantenir una estratègia comuna, compacta i ferma en tots els països que la constitueixen i no replegar-se davant les pressions i imposicions dels governs estatals. L'euroescepticisme existeix perquè la UE, de moment, no ha donat motius per confiar en la cohesió entre els països que la formen. Quan els interessos de la comunitat europea s'anteposin als de cada un dels estats, podrem tenir raons per creure-hi. Fins llavors es tracta només d'una qüestió de fe.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: