Dimarts, 25 d'agost del 2015 Rosó Castellsagués (Cubelles)

El Camp Nou

La meva família i uns amics vam decidir anar al Camp Nou a veure la Supercopa. Vam comprar sis entrades per internet. Ells són una parella i un adolescent; nosaltres, una parella, un adolescent i un bebè de 10 mesos. A l’arribar a la porta 40 ens van dir que el nadó havia de tenir entrada. Em vaig trobar amb la meva nena a coll i que els altres havien entrat; el meu marit va haver de tornar a sortir. Em va sorprendre, perquè sempre havia sentit a dir que els nens fins als sis anys no pagaven. Devia ser per seguretat, per controlar la quantitat de gent que entrava... Doncs no. A les taquilles de la porta 15 ens van dir que al Gamper i en aquell partit pagava tothom encara que no ocupés seient. Que havíem de comprar una entrada per a la criatura. No quedaven entrades per la nostra zona, així que, a fi de cobrar com fos i com si ens fessin un favor, ens en van vendre una per a la porta 45. Jo havia d’entrar per allà, validar-la i ja podria anar a la 40 i estar tots junts. Per descomptat que si haguéssim anat sense entrades i a la taquilla ens haguessin dit que la nena havia de pagar, hauríem marxat. Però ja n’havíem comprat tres. Quin remei. No em puc creure que hagi hagut de pagar 54 euros perquè la meva filla de 10 mesos entrés al Camp Nou. Com que no estan inclosos en l’abonament de soci, la Supercopa i el Gamper són partits als quals només van aficionats, il·lusionats per una jornada especial. Una excursió en família al Camp Nou... ¿i així ens tracten? ¿Aquesta és la manera que té el Barça de cuidar l’afició? Sóc culer. Vinc de família de culers. De culers humils que no han pogut ser mai socis però sempre ens hem sentit de la família blaugrana, el Barça ha sigut una cosa nostra. La meva decepció és indescriptible.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: