Quan una persona sol·licita asil a Espanya, mentre espera la resposta del Ministeri de l'Interior, passa a formar part d'un programa gestionat per les entitats ACCEM, CEAR, Creu Roja, APIP ACAM, Red Acoge, CEPAIM i DiANOVA. Això inclou allotjament en un centre durant els sis primers mesos, classes d'idioma i altres formacions i ajudes econòmiques durant la següent etapa amb l'objectiu d'aconseguir l'autonomia. De tota manera, a Espanya s'accepten menys del 50% de les sol·licituds i el sistema està col·lapsat. “Estem parlant de dos o tres anys d'espera, i això és molt llarg per saber què passarà amb el teu futur”, comenta la investigadora Blanca Garcés-Mascareñas. Les persones que queden fora del pla estatal, ja sigui perquè se'ls ha denegat la sol·licitud o perquè han esgotat les prestacions sense aconseguir l'autonomia, poden accedir a Nausica, un programa pioner impulsat per l'Ajuntament de Barcelona. Actualment disposa de més de 80 places, i ofereix allotjament temporal i acompanyament social. Aquests recursos es gestionen a través del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER).

Encara que la realitat amb més repercussió mediàtica és la dels desplaçats sirians, la situació de les persones que són ateses pel SAIER és molt més diversa. Per nacionalitat, el col·lectiu més gran que arriba a Barcelona sol·licitant refugi procedeix de Veneçuela, i el segueixen Ucraïna, Hondures, el Salvador, Colòmbia i Síria. A més, els mesos de gener i febrer d'aquest any s'han atès 924 sol·licitants d'asil, un 40% més que en la mateixa època del 2016.