Cirurgia toràcica

Per Beatriz García

Estem vivint una autèntica revolució tecnològica. ¿Quins són els principals avenços de què ha estat testimoni en els seus anys d'experiència?

Els cirurgians toràcics hem passat de realitzar cirurgies obertes, a videotoracoscòpies que és com operar amb uns “escuradents xinesos”. Els instruments de videotoracoscòpia tenen 4 “graus de llibertat” o direccions en què és possible el moviment. Els instruments robòtics del da Vinci tenen 7 graus de llibertat, com la mà humana, cosa que li permet una capacitat de manipulació molt superior a la de qualsevol instrument tradicional de cirurgia per vídeo. Addicionalment, aquests instruments robòtics tenen un rang més gran de moviments que la mà humana -rotacions completes, flexions de més de 90 graus, etc.-, així com “escalat de moviments”, que permet gestos quirúrgics molt fins i filtratge del tremolor fisiològic, cosa que augmenta l’estabilitat de l’instrument i la seguretat de la cirurgia.

Da Vinci és un dels robots quirúrgics més capdavanters. ¿Ens en podria explicar el funcionament?

El robot quirúrgic da Vinci no té autonomia per fer moviments quirúrgics. Tècnicament és el que es coneix com un sistema “líder/seguidor” ja que transposa els moviments realitzats pel cirurgià en els manipuladors de la consola a l'instrumental quirúrgic. En aquest sentit, és una assistència al cirurgià, que és l'únic “cervell” del sistema. El robot da Vinci ajuda el cirurgià proporcionant-li una visió millorada, estereoscòpica, augmentada i en alta definició, així com una habilitat millorada en filtrar el tremolor fisiològic de la mà humana i escalar els moviments. Això últim vol dir que un moviment de tres centímetres de la mà del cirurgià es tradueix en tan sols un centímetre de desplaçament del braç robòtic, augmentant enormement la precisió per treballar amb estructures crítiques.

¿En quines intervencions es fa servir Da Vinci?

En cirurgia toràcica, inicialment es va utilitzar el da Vinci per a l'extirpació del tim -timectomies- o de lesions al mediastí, sense necessitat de tallar l'estern. La seva utilitat s'ha ampliat fins a poder fer extirpacions de parts del pulmó -lobectomies-, normalment per càncer de pulmó. Actualment ja es fan intervencions més complexes, amb reconstruccions de vasos sanguinis o de bronquis, fins i tot de tumors grans, i veiem que les seves indicacions són cada vegada més grans.

¿Què ha suposat aquesta tecnologia per a l'abordatge de determinades malalties i com afecta la qualitat de vida del pacient?

Estem, honestament, sorpresos pels resultats tan positius que estem obtenint. Els nostres pacients es recuperen més ràpidament i amb menys molèsties del que era habitual amb les tècniques anteriors. La visió del camp quirúrgic és immillorable i la capacitat de moviment és molt superior. Un cirurgià que "veu" millor i "manipula" millor és un cirurgià segur per als seus pacients. Com en qualsevol nova tècnica, però, la formació i l'experiència resulten fonamentals. El nostre interès és que cada cop més cirurgians toràcics dominin les tècniques robòtiques i estem compromesos amb la formació dels nostres companys d’especialitat.

¿Quins avantatges ofereix aquesta cirurgia robòtica per als pacients? ¿I per al cirurgià?

Els beneficis fonamentals són els de la cirurgia “mínimament invasiva”: menys dolor postoperatori, menys estada a l'hospital, recuperació més ràpida de la qualitat de vida, menys pèrdua de sang, etc. Tot això mantenint o potser superant els beneficis oncològics de les tècniques obertes tradicionals. Podem operar pacients més fràgils, que tolerarien malament la cirurgia tradicional. A més, si els pacients es recuperen abans, també es troben en millors condicions per fer front a tractaments addicionals com la quimioteràpia, si fossin necessaris.

¿Quins nous avenços podem esperar? ¿Com veu el futur de la cirurgia toràcica?

La cirurgia continua sent el pilar del tractament en les malalties malignes extirpables; clarament ho és en el càncer de pulmó. Alhora, els pacients que operem són cada vegada més grans i més fràgils, per la qual cosa resulta imprescindible avançar en cirurgies amb la menor agressió possible. En aquest sentit, el futur de la cirurgia, en la majoria de les especialitats, són les tècniques assistides per robot. En cirurgia toràcica l'adopció de les tècniques de vídeo va ser més tardana que en altres especialitats, però també ha estat més ràpida. Amb l'evolució actual, el cirurgià toràcic més habitual del futur proper serà un cirurgià assistit per robot.

Ja estem en la quarta generació del sistema da Vinci i en cada evolució els sistemes i instruments són cada vegada més petits, més manejables i versàtils; la visió del cirurgià és cada cop millor. En el futur no només realitzarem cirurgies robòtiques fent anar els instruments a través d'una sola incisió, sinó que la imatge del camp quirúrgic inclourà les dades de l'anatomia del pacient en allò que s'anomena “realitat augmentada”. Altres sistemes també permetran que el cirurgià es beneficiï de l'experiència de companys d'altres centres en una mena d'“evolució col·lectiva”. Tot i això, l'aspecte més important per a l'efectivitat de la cirurgia robòtica continua sent l'accessibilitat. Els pagadors, tant públics com, especialment, les asseguradores privades, han de valorar l'evidència científica i el potencial i han de permetre l'accés als assegurats a aquestes tecnologies d'última generació i als seus beneficis.