Dàmaris Gelabert

Si vostè va cursar l’ESO o té fills, nets o nebots que viuen a Catalunya, és molt probable que hagi sentit aquesta cançó:

Es titula ‘Els mosquits’, acumula més de 390 milions de visualitzacions a Youtube i la canta Dàmaris Gelabert, un fenomen de la música en català que té altres ‘hits’ com...

'Els dies de la setmana':
més de 223 milions de visualitzacions.
⬇️

'Bon dia':
més de 28 milions de visualitzacions
⬇️

I, just en aquestes dates,
'M'agrada el Nadal':
2,9 milions de visualitzacions
⬇️

En plena època nadalenca, entrem a l’estudi que la cantant té a Cardedeu (Vallès Oriental, Barcelona) perquè ens parli de com va passar de fer classes de música a les escoles del poble a convertir-se en un fenomen: el seu és el canal d’internet en català amb més reproduccions a Youtube.

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau en Musicoteràpia, Dàmaris Gelabert mai va tenir com a meta convertir-se en cantant. Però el seu projecte de final de carrera al Berklee College of Music de Boston (EUA) marcaria el seu futur. "Quan estava amb els nens a classe m’adonava que quan els cantava tot era més fàcil. D’aquí va néixer la idea de crear cançons per aprendre música", que després seria el germen del seu primer disc i de la seva empresa, Totsona, un espai que va crear a Cardedeu amb el seu marit, el músic Àlex Martínez, on componen i desenvolupen les cançons i espectacles que representen amb gran èxit arreu dels territoris de parla catalana.

Ara mateix, Dàmaris i el seu marit tenen tres espectacles en marxa (‘Sóc feliç’, ‘Mou el cos’, ‘És l’hora de l'orquestra’), a més del musical de Dagoll Dagom ‘Bye bye monstre’, del qual han compost el repertori musical i que s'està representant al Teatre Poliorama de Barcelona. En el següent vídeo l’artista interpreta la cançó principal del xou.

Al no trobar suport econòmic en els seus inicis, Gelabert i el seu marit van haver d’autofinançar el seu primer disc. I el projecte va començar a rodar. "El disc va funcionar molt bé i continuem editant aquest tipus de cançó que jo creia que faltava en el repertori català: temes amb contingut pedagògic que es poguessin cantar a l’escola", recorda Dàmaris. L’artista va veure que a Catalunya hi havia un buit que ells podien ocupar. "Jo venia dels EUA i havia estat també en escoles d’Anglaterra i allà tenen cançons que són una eina més d’aprenentatge, perquè els nens aprenen millor cantant", recalca.

Això dels concerts arribaria més tard, i gairebé per casualitat. "La meva filla tenia un professor que li deia que cançons com ‘Bon dia’ i ‘Els dies de la setmana’ eren populars. I ella s’indignava i li responia que eren meves", rememora. Aquesta anècdota els va impulsar a donar-se a conèixer i, a través d’un verkami, van autoproduir la seva primera gira per 11 teatres catalans i una desena de videoclips. "Per rodar ‘Els mosquits’ vam agafar els nens, els vam ficar en una furgoneta i ens els vam emportar al Montseny. Després de gravar-ho, ens vam menjar un entrepà". Avui el vídeo compta amb més de 390 milions de visualitzacions.

Malgrat cantar en català, la música de Gelabert traspassa fronteres. "Els videoclips es veuen a tot el món. Un dels països on més segueixen el meu canal és l’Índia, i també es veu a Indonèsia, al Brasil, als EUA, al Japó...", enumera la cantant. "Fa uns dies vaig rebre un vídeo d’una nena de Malàisia cantant el ‘Bon dia’. La seva mare em preguntava quin idioma era, perquè li havien dit que no era castellà", explica. Per a ella, la raó que la llengua no sigui un problema és clara: "La música és universal. Només has d’imitar el que zona".

Ara la seva expansió prossegueix, encara que a través dels seus fills. La Laia, de 23 anys, i l’Adrià, de 25, han creat un grup amb tres amics (entre ells, Julen Music, de l’‘APM?’), The Grow Up Singing Band, amb el qual modernitzen les cançons que han fet famosa la seva mare. De moment, acaben de llançar quatre peces, dues en castellà i dues en anglès, on fan l’ullet al ‘Bon dia’ (amb ‘cameo’ inclòs de Dàmaris Gelabert), ensenyen les vocals, l’alfabet i repassen hàbits com rentar-se les mans. "El seu pare i jo som els seus padrins, però la composició és cent per cent dels nois", subratlla l'artista, una mare orgullosa: "És bonic veure que els fills segueixen amb això".

La Laia i l’Adrià ja són vells coneguts per als fans de Gelabert, ja que els han vist en diversos dels seus videoclips més populars (‘Bon dia’, ‘Qui sóc jo?’...) i en alguns dels seus espectacles. "L’Adrià fa temps que toca la guitarra amb nosaltres i la Laia, encara que havia fet veus, s’hi va incorporar més tard perquè estava en el grup In Crescendo, el que va guanyar el concurs de TV-3 ‘Oh happy day!’", comenta Dàmaris. Al costat dels seus pares, durant el confinament, van amenitzar amb la seva música el tancament i van oferir diversos recitals en ‘streaming’, que després han derivat en els ‘Concerts en família’ que ara van tocant, en format acústic, pels pobles catalans.

L’Adrià i la Laia són la nova generació d’una saga (la dels Martínez-Gelabert) que està aconseguint que les seves cançons es converteixin en clàssics de la música infantil catalana. "A nosaltres no ens passa com amb el pop, que tens un èxit al moment i després passa, sinó que el continues escoltant 20 anys després. El que és bonic de les meves cançons és que s’estan quedant", reflexiona l’artista, que té la pròxima cita a Cervera el 30 de gener, amb el xou ‘És l’hora de l’orquestra’, on es fusionen els seus ‘hits’ amb la música simfònica.

-¿A vegades es menysprea la música infantil?
-Crec que ara les coses estan canviant, però hem hagut de lluitar molt. Quan vaig començar amb les actuacions s’hi donava poc valor, et posaven a les cinc de la tarda a ple sol amb un equip petit, quan els altres tenien uns senyors equips. Al final els programadors i els mànagers han vist que el producte funciona, que tenim el nostre públic. S’està produint un canvi, però encara el pressupost per al concert infantil és 10 vegades inferior. I en la meva banda, per exemple, són tots professionals i viuen d’això. Tenen dret a cobrar igual que un altre músic.

-¿Considera que avui dia els nens escolten molta música que no és pròpia de la seva edat?
Sí, i els pares han de jugar un paper important en aquest tema. Sobretot perquè hi ha música que té un contingut que no és apropiat per al nen i, en funció de l’edat, ho has de frenar o explicar-li a la criatura la lletra, que no és adequada per a ella. És un treball educatiu que, sobretot, pertany a la família.

Potser Rosalía és l’artista catalana que més triomfa al món, però segur que a les cases on hi ha nens les cançons que més es taral·laregen són les de Dàmaris Gelabert.

Este reportaje se ha publicado en EL PERIÓDICO en diciembre de 2021

Textos: Marisa de Dios
Fotos y vídeos: Manu Mitru
Coordinación: Rafa Julve