La manera d’organitzar les ciutats, els espais verds, els recursos o les infraestructures ens afecta molt més del que ens pensem. El medi ambient, la mobilitat o la qualitat de l’espai públic de les nostres ciutats estan directament relacionats amb la seva ordenació.
Fins ara, el Pla General Metropolità (PGM 1976) ha estat, i encara és, l’instrument que s'ha concentrat en l'ocupació de nous espais per al creixement urbà i la implantació d'infraestructures i serveis. Ara el Pla Director Urbanístic (PDU) (urbanisme.amb.cat/) metropolità haurà d'actuar a la ciutat ja construïda, atenent altres reptes com la renovació urbana, la disminució de les desigualtats dels teixits i la millora de la biodiversitat del sistema d'espais oberts.
El PDU és l’eina que permetrà analitzar la metròpolis, repensar-la i introduir-hi els canvis necessaris perquè els més de 3,2 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona puguin viure millor. Aquest nou urbanisme ha de proposar actuacions i estratègies per transformar la metròpolis en una ciutat més autosuficient, més cohesionada i pensada per a les persones, capaç d’abordar els reptes que planteja el canvi climàtic, la transició energètica i les noves demandes socials.
A la vegada ha de fer front a les noves necessitats tecnològiques i garantir la qualitat de vida de forma equilibrada i repartida en tot el territori metropolità. Es planteja doncs, una planificació urbanística que s’aborda a partir d’una reflexió transversal i integradora, com un dels instruments necessaris per poder assolir el model de metròpolis desitjat.
En quins aspectes el PDU pot millorar la qualitat de vida?
"No podem seguir consumint sòl", afirma Gemma Badia, responsable d'Urbanisme de Corbera de Llobregat. "És hora de mirar cap a dins i veure com podem optimitzar, millorar i acabar les nostres ciutats".
L'eina de planejament anterior, el PGM del 1976, va servir per expandir i modernitzar la metròpolis i el seu sistema territorial. A més, va permetre construir la ciutat que tenim avui en dia: una metròpolis de ciutats de gran rellevància europea. Tot i això, els experts consideren que el pla ja està obsolet i és moment de fer un canvi.
Després de 40 anys d'expansió, el futur Pla Director Urbanístic vol apostar per una nova manera d'entendre la metròpolis de Barcelona. És el moment de reflexionar sobre el futur que volem per a la ciutat metropolitana. Com volem que siguin els espais verds, la política d'habitatge o el transport públic? Com podríem millorar l’eficiència dels teixits urbans i l’habitabilitat dels municipis? Els tècnics dels ajuntaments, els experts independents i els ciutadans metropolitans han de dir-hi la seva per anar definint com volem que sigui la metròpolis del futur.
Hi ha noves necessitats urbanes, tecnològiques, ambientals, socials i econòmiques que requereixen un nou enfocament. Les ciutats ja estan construïdes, ara toca millorar-les renovant espais urbans, disminuint les desigualtats dels municipis i millorant la biodiversitat dels espais oberts.
Els espais naturals de l'AMB són un autèntic tresor ecològic i paisatgístic: hi conviuen més de 5.300 espècies, en 60 hàbitats diferents. Dels 636 km² que formen el territori metropolità, el 52% del territori correspon a espais oberts. El PDU vol preservar aquestes zones i potenciar la seva infiltració dins de les ciutats.
Segons explica Antoni Farrero, enginyer forestal i coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB, la relació entre aquests espais i la resta d'infraestructures ha de ser el més harmònica possible perquè es complementin uns i altres. "No és incompatible que hi hagi una activitat econòmica amb el fet que continuem posseint espais de qualitat", assegura.
Quan parlem d’aquests espais verds ens referim a zones com Collserola, el Garraf, les platges metropolitanes, els parcs urbans o el Parc Agrari del Baix Llobregat. Tot i això, també hi hem d’incloure els balcons, les façanes, les cobertes, els carrers i les places dels municipis. Tots aquests espais aporten grans beneficis per al territori, el medi ambient i la salut de les persones.
Un dels objectius del PDU és fusionar natura, espai públic i ciutat perquè els espais oberts s'infiltrin als municipis a través d'un espai públic naturalitzat. Els esforços, a més, es concentraran en les àrees més vulnerables i amb més oportunitats per reconnectar la infraestructura verda i les vores urbanes.
"No hem d'entendre, només, la connectivitat ecològica com un espai on totes les zones verdes es troben de manera contínua", afegeix Farrero. "El que cal és que tinguin una relació i que hi hagi connexions ecològiques i visuals".
La importància d’aquest procés resideix també en la construcció d’una consciència metropolitana, que pren força de conjunt amb la suma de les identitats municipals, les diferències geogràfiques i la diversitat dels espais que conviuen dins del territori metropolità.
És per això, que l’opinió de tots els ciutadans de l’àrea metropolitana és imprescindible per saber quins aspectes hauria d’abordar o quines modificacions del PDU millorarien la qualitat de vida dels ciutadans A la vegada, és necessari adaptar el llenguatge tècnic del planejament perquè tothom pugui comprendre els canvis que suposarà.
A partir del segon semestre de l’any 2018, està prevista una exposició itinerant pels diferents municipis metropolitans per explicar i facilitar als veïns la comprensió dels documents tècnics que es vagin aprovant. “A part de l’opinió dels agents implicats en el territori i dels experts de diferents disciplines que hi incideixen, és imprescindible obrir el procés a la ciutadania i copsar la seva opinió”, assenyala Antoni Farrero.
en col·laboració amb 
