El canvi climàtic viu en la teva dieta, en la factura de la llum, en els teus problemes de salut. El canvi climàtic pot semblar un concepte llunyà i alarmista que tracta d'evitar riscos futurs, però no és així. El compromís de Barcelona de reduir en un 45% les emissions d'efecte hivernacle de cara al 2030 està orientat a mitigar un problema que ja tenim a sobre. Avui. El patim els ciutadans barcelonins en més o menys mesura en funció del barri on vivim —segons l'exposició a la calor, el comportament tèrmic dels edificis o les zones verdes— i el pateixen també els recursos naturals de la ciutat. Per això, cada vegada hi ha més iniciatives populars de veïns organitzats per contrarestar la climatologia adversa, gent que a força de comprovar els seus greus efectes ens trasllada una pregunta urgent: ¿a què estem esperant per prendre partit?
Moltes vegades pensem que els efectes adversos derivats del canvi climàtic només afectaran les generacions futures, però no cal viatjar al futur per comprovar que, en efecte, l'escalfament global és una realitat: "Si agafem com a referència el període que va del 1960 al 1990 i el comparem amb l'època actual, veurem que la temperatura a Barcelona ha pujat un total de 1,7 graus de mitjana, i 3,9 graus al mes de juny", detalla l’expert en salut ambiental Xavier Basagaña, de l'ISGlobal.
Els gairebé 4 graus a què fa referència Basagaña es tradueixen en onades de calor cada vegada més freqüents i nits cada vegada més asfixiants, les anomenades nits tropicals de més de 20º durant les quals resulta gairebé impossible descansar. D'aquesta manera, i malgrat que Barcelona té un clima suau en comparació amb llocs més meridionals, l'augment de la temperatura pot originar problemes de salut greus –cardiovasculars, respiratoris i renals– en sectors especialment vulnerables: "Calculem que a Barcelona hi ha al voltant d'unes 100 morts cada estiu a conseqüències de la calor, que són un 20% més que en condicions normals", explica Xavier Basagaña.
La calor extrema té un efecte nociu en el cos, però també genera un dany col·lateral associat a la fosa de les glaceres. Quan pensem en la calor de l'estiu ens venen al cap les platges de Barcelona, però, ¿i si tinguessin els dies comptats? Diversos informes sobre canvi climàtic han coincidit a assenyalar que la pujada del nivell del mar és un risc evident derivat de l'escalfament global, i que per al 2100 es preveu un augment d'entre 60 centímetres i 2 metres. I a aquesta pujada cal sumar-hi l'acció sobre la sorra de temporals com el d'aquest febrer, que va deixar les platges de la Barceloneta i Sant Miquel amb un aspecte desolador.
"Potser la xifra de 60 centímetres de pujada mínima del mar no sembla rellevant", assenyala l’ambientòleg Andreu Escrivà, "però el que és important aquí és que la pujada arriba acompanyada de temporals intensos que arrasen la platja. Aquests temporals comencen a ser freqüents –com les onades de calor o les sequeres–, de manera que la capacitat de recuperar una platja arrasada, serà cada vegada menor".
Segons Escrivà, a més de la temperatura i el nivell de mar, hi ha diversos indicadors que serveixen per mesurar la repercussió de l'escalfament global sobre els barcelonins d'avui, i un és el rebut de la llum. Si una companyia necessita cremar més carbó perquè no hi ha aigua als pantans, al final serà el consumidor el que pagui l'escassetat a través de la seva factura. "Moltes vegades ens queixem de l'augment dels preus de la llum o dels aliments sense saber a què respon; doncs bé, un dels factors és el canvi climàtic", comenta Escrivà, que considera el cost de la fruita un altre indicador evident: "A València hi ha hagut polèmica perquè han portat taronges de Sud-àfrica tot i que la província és una potència mundial en el producte, però resulta que ho han fet perquè les seves taronges han trigat més a sortir".
En aquests casos, quan s’ha de pagar més pel rebut de la llum o per les importacions de fruita, ¿quin sector de la població pateix més? Exacte. "Al final, el canvi climàtic és una història de desigualtat, ja que no tothom pot adaptar-s’hi de la mateixa manera. Hi ha gent empobrida que no es pot permetre ni el menjar ecològic, ni la roba tècnica, ni les escapades a la muntanya per fugir de les onades de calor. Sempre estaran en una posició de desavantatge, i el canvi climàtic el que fa és augmentar-lo", conclou Escrivà.
Segons l'Organització de les Nacions Unides, les ciutats produeixen el 70% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle. És la conseqüència de la densitat de població que alberguen i de la quantitat d'energia que s’hi consumeix. En el cas particular de Barcelona, en tractar-se d'una ciutat mediterrània, compacta i mixta, consumeix poca energia i genera poques emissions per càpita en relació amb altres metròpolis. Però encara queda molt per fer.
Un dels aspectes rellevants en la gestió de l'entorn urbà té a veure amb la manera com es privilegia el transport públic o els vehicles no contaminants. En aquest sentit, diferents col·lectius i veïns de l'entorn de la Meridiana fa temps que treballen en una taula de participació amb l'objectiu d'humanitzar, a partir de l'estiu, aquesta artèria sobreutilizada de la ciutat comtal. "La Meridiana recull tota la mobilitat de la zona del Vallès, és un caos; per això, ara es pretén limitar-hi l'accés en cotxe privat i redirigir el trànsit a altres vies o reduir-lo mitjançant la utilització del bus", apunta l'arquitecte Oriol Martori, membre actiu a la taula de participació, que a més aporta una solució més dràstica en la qüestió de la mobilitat: "Necessitem anar cap a les emissions 0; moure'ns només amb bici, en patí o a peu".
Per a Núria Pedrols –presidenta d'Arquitectes per la Sostenibilitat– l'articulació del trànsit és un tema capital, però ella assenyala un aspecte encara més determinant, a nivell urbanístic, en la lluita contra el canvi climàtic: "A mi em preocupa que encara no hem estandarditzat la rehabilitació dels habitatges amb criteris d'eficiència energètica. Això és primordial en una ciutat tan densa i compacta com Barcelona, on amb prou feines hi ha espai per créixer i la rehabilitació és obligada. Un parc d'habitatges confortables equival a millors condicions de vida, menys problemes de salut i menys emissions".
Una problemàtica que, de nou, acaba afectant essencialment les persones amb les rendes més baixes: "Una casa condicionada consumeix poca calefacció i emet pocs gasos d'efecte hivernacle. Tot bé. En canvi, un habitatge sense condicionar perd la calor o el frescor i necessita tirar de l'aparell climatitzador davant d'una temperatura extrema. Es dona la situació que qui té una casa sense condicionar no té diners per reformar-la, però tampoc en té per pagar una facturassa de llum. O sigui, que acaben sent víctimes de la pobresa energètica", detalla l'arquitecta.
La contaminació que produeix cada ciutadà en l'exercici de la seva rutina és una de les principals causes del canvi climàtic. Es tracta d'una responsabilitat compartida a nivell mundial, però que afecta en l'àmbit local. A la teva ciutat. Al teu barri. Al teu plat. Per aquesta raó, a Barcelona han sorgit diverses iniciatives de sostenibilitat orientades a combatre els efectes de l'escalfament global i les dinàmiques que ens hi aboquen.
Una de les iniciatives amb més recorregut es diu ConnectHort. L’explica el seu impulsor, Diego Arnold: "Vam presentar el nostre projecte fa quatre anys amb la idea de gestionar una sèrie de solars que estaven destinats als veïns de la ciutat. Allà hi pot plantar qui vulgui; la idea és connectar la gent de la ciutat, de manera que es puguin generar sinergies entre les persones. Els convidem a estar en contacte amb la terra, que vegin créixer el que planten i menjar del que sembren. És a dir, potenciem l'autoconsum ecològic perquè és una activitat clau per reduir la petjada mediambiental".
De l'hort comunitari, a l'hort a casa. Ester Casanovas fa més d'una dècada que cultiva al seu propi domicili, i aquesta trajectòria li ha servit per convertir-se en una referència de l'ecologisme domèstic: "Jo vaig començar cultivant hortalisses en testos per hobby i gràcies a això he pres consciència de la necessitat de ser més sostenible. Des de llavors procuro consumir productes ecològics, faig vermicompostatge per a l'adob del meu hort i genero energia a partir de la meva pròpia placa solar", enumera l'autora del llibre Pagesos de Ciutat.
En el seu cas, a més, gran part de les energies relatives a mitigar el canvi climàtic les destina a la reducció de plàstics, una responsabilitat de la qual tots els ciutadans som partícips. Passa sovint que aquest repte sembla cansat o inaccessible, però l'exemple de Casanovas desmunta qualsevol excusa: "Per a mi ha estat molt senzill deixar de consumir plàstics, al final és tan fàcil com anar a comprar amb un tàper perquè t’ho posin tot a dins. En això hem de tornar als orígens, quan la gent anava al mercat amb un cistell i s'emportava la fruita a peces. Pensa-hi, ¿per què necessites la bosseta?".
No la necessitem, com tampoc necessitem tanta roba. A Barcelona hi ha una iniciativa anomenada Renova la Teva Roba que tracta d'afavorir el consum responsable a través de l'intercanvi. Els nois de la cooperativa Espai Ambiental són els encarregats d'administrar el projecte: "La gent porta el seu fons d'armari i rep punts que funcionen com una mena de moneda social que poden utilitzar per endur-se peces de roba que els vagin bé. L'objectiu final és prevenir la generació de residus que normalment acaben sent costosos de reciclar, o nocius a l'hora d'eliminar", explica Jennifer Coronado, de l'Espai Ambiental.
Les propostes de Diego, Ester, Jennifer o els productors del Mercat de la Terra són bàsicament la mateixa: hem de instal·lar-nos en el residu zero i hem de fer-ho avui, ja que el problema climàtic ja el tenim a sobre, a què estem esperant?
en col·laboració amb 
