explica amb orgull Amador Expósito Muñoz, president de l'Associació d’Investigació i Divulgació de la Memòria de la Trinitat Vella.
Aquesta zona va ser la porta d'entrada i sortida de Barcelona envoltada d'horts i avui està incrustada entre les carreteres d'accés a la capital.
L'associació ja té vuit anys i un llibre publicat que rememora la construcció de la presó de dones, les manifestacions per l'objecció de consciència a la mili, la música dels cantaores i guitarristes de la penya andalusa o les extensions dels horts i vinyes que envoltaven la ciutat. Amb una càmera, l’Amador entrevista els veïns més grans que el transporten en el temps, li cedeixen fotos de la seva infància o vídeos que documenten les fites del barri. Tot aquest material omple el seu ordinador de carpetes. N’obre una. La de la Guerra Civil.
Recorda Joan Esteve, un veí que va morir fa tres anys, explicant com després del cop d'Estat, el 1936, van venir de Santa Coloma a buscar franquistes. L’Esteve explicava que quan van arribar, el líder de la CNT a la Trinitat va dir: «aquí no hi ha feixistes, tots som veïns», els va apuntar amb l'arma i els va fer fora. Però el que l’Amador porta a la sang són les revoltes veïnals dels anys 70 en endavant que, sota el crit de «la Trini existeix», fa dècades que denuncia les injustícies. Escoles, sanitat, metro...
Ara la situació és diferent i els veïns tenen molta més veu que abans. Al seu barri es multipliquen els projectes perquè cada dia sigui un lloc millor però l’Amador diu que amb cada nou èxit, surt una necessitat nova: eliminar els cables d'alta tensió, asfaltar un carrer o instal·lar escales automàtiques per facilitar la mobilitat de tots aquells veïns que l'han ajudat amb els seus records a reconstruir la història de la Trinitat Vella.
en col·laboració amb
