Cap a la gran Barcelona metropolitana del 2030

El Compromís Metropolità 2030 donarà resposta a les problemàtiques que afecten a aquests 5,1 milions de persones. Es tracta d’un nou pla estratègic amb una sèrie de propostes sobre qüestions molt diverses. Quatre d’elles són:

-Reduir les desigualtats en les condicions de vida

-Reduir les desigualtats en la qualitat de l'entorn

-Reduir les desigualtats en l'accés a oportunitats

-Impulsar el progrés econòmic i social i sostenible

Els estralls causats per la pandèmia de covid han aconseguit almenys que es posi sobre la taula la necessitat d'abordar amb més afany la salut mental i el benestar emocional de la ciutadania.

La soledat no desitjada

El creixent sentiment de soledat ja venia de molt abans del coronavirus, com va evidenciar l'Enquesta Òmnibus de Barcelona del juny del 2020.Una lectura entre línies d’aquell informe no deixava cap dubte: eliminar la soledat no desitjada és un dels reptes als que s’ha d’enfrontar el Compromís Metropolità per al 2030.

Joves i adults de 35 a 44 anys són els que mostren els nivells més alts d'aquesta percepció, encara que cal posar també el focus en la gent gran. En la franja que supera els 65 anys, el sentiment de soledat torna a créixer i aquí les administracions han de redoblar l'atenció, perquè en molts casos es tracta de persones que no tenen en qui recolzar-se.

El salari mínim

Saltant de la salut mental a qüestions més pecuniàries, durant el procés Barcelona Demà s’ha debatut sobre la necessitat de:

1. Aconseguir un salari mínim metropolità de 1.300 euros mensuals.
2. Aconseguir que el salari brut anual dels treballadors de l’RMB sigui de 35.000 euros de mitjana.

El 2021, els càlculs del salari de referència de l'àrea metropolitana de Barcelona el van establir en 1.345,48 euros mensuals (un 1,7% més que el 2020). Pel que fa al sou mitjà dels residents a la ciutat de Barcelona, es va situar fa dos anys en 30.593 euros bruts anuals, un 6,4% més que el del conjunt de residents de l’AMB i un 14,5% més que el de la resta de Catalunya.

La mobilitat serà un altre dels aspectes que es transformarà enormement en la dècada vinent. Ja sigui pels canvis poblacionals, per la reconfiguració del sector comercial i industrial o per la crisi climàtica, caldrà fer un pas endavant en l'actualització de les xarxes de transport si es vol enfortir l'equitat entre territoris de l’RMB.

Transport públic competitiu

El Compromís Metropolità 2030 advoca per dotar la RMB d'un transport públic competitiu davant del desplaçament amb transport privat, especialment per a les connexions no radials des de i cap a la ciutat de Barcelona.

Sense més paraules, aquests quatre exemples gràfics mostren el que encara queda per fer

En aquesta cerca de la igualtat en la qualitat de l'entorn exerceixen també un paper primordial els béns essencials tant per a la vida diària com per a la indústria, l'agricultura i el comerç.

Accés a l'aigua a un cost accessible

Les persones expertes que han participat en el procés Barcelona Demà han plantejat que cal augmentar l’ús d’aigua regenerada a la regió metropolitana per tal d’assegurar 40 litres per persona i dia a un preu moderat. Les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han aconseguit xifres notables en els últims anys, encara que l’increment es comença a alentir.

A les 7 EDAR de l’AMB ha augmentat de manera sostinguda el cabal d'aigua tractada. No obstant, en quatre d'aquestes plantes i pel que fa a aigua reutilitzada per a ús ambiental, reg agrícola o altres, la quantitat va baixar el 2020 respecte al 2019, cal suposar que pel descens d'activitat a causa de la pandèmia de coronavirus.

Aquest tercer apartat crida a abordar amb més ímpetu una situació que s’ha anat agreujant en els inicis d'aquesta dècada. La tecnologia no ha de ser un obstacle ni per motius d'edat ni per dificultats econòmiques. Per això:

La bretxa digital ha de ser zero a l’RMB

És cert que la majoria de comarques que estan integrades a la Regió Metropolitana de Barcelona ofereixen uns nivells d'ús i domini dels continguts en línia molt més grans que en altres zones de Catalunya. No obstant, l'objectiu d'aconseguir els millors resultats en accés, ús i qualitat d'ús del món digital segueix lluny d'aconseguir-se en les franges d'edat més elevades i en els grups de població de menys poder adquisitiu.

I si el món present ja és digital i més que ho serà, la seva sostenibilitat mediambiental tindrà tanta o més importància. La lluita contra la contaminació s’ha d'emprendre des de tots els flancs, i pel que fa a l'urbanisme, entre altres, en el procés Barcelona Demà s'ha defensat que l’RMB ha de ser un referent en construcció verda, vinculada a la New European Bauhaus.

Edificis sostenibles

La província de Barcelona compta amb 137 dels 560 edificis amb certificació (privada) LEED que hi ha a Espanya, dels quals 92 són a la ciutat de Barcelona. Respecte a una altra mena de certificat, el BREEAM, Catalunya té 270 projectes d'edificis o urbanístics ja registrats.

Aquest tipus de certificats privats han establert uns criteris que han de reunir les edificacions que emeten molt poques emissions de gasos d'efecte hivernacle, tant en la construcció com en el seu ús.

Aquests són alguns exemples d'edificacions verdes

El 2030, l’RMB haurà millorat la seva posició com a regió innovadora a Europa

Segons els rànquings d'innovació, com el European Innovation Scoreboard, Catalunya ha caigut en els últims anys en l'índex d'innovació de líder fort a moderat. L'objectiu que es marca l’RMB és recuperar posicions i situar-se en nivells que actualment ostenten comunitats com Madrid i el País Basc.