elPeriódico.com

Discrepo quan es tracta els ciclistes com a persones a qui és igual atropellar un adult o un nen i se'ls acusa de córrer massa per la vorera. Els vianants tenen el seu lloc, i els vehicles, un altre, però la calçada és per als vehicles motoritzats. A ningú se li acudiria fer anar els discapacitats físics per la carretera només per portar cadira de rodes. Al contrari que aquells que es llancen a travessar el carrer sense mirar si vénen cotxes, que no són pocs, els ciclistes vigilem per no perjudicar ningú; si hem d'aturar-nos, ens aturem, i si veiem que algú se'ns creua, frenem a fons, encara que hàgim de caure a terra. Això passa sobretot al carril bici, que està permanentment ocupat per vianants de totes les edats que no permeten el pas a les bicicletes. El ciclista que va per la carretera ha de suportar els xiulets del clàxon del cotxe que va darrere. I això, sempre que el conductor del vehicle no tingui la 'genial' idea d'avançar el ciclista, ja que al no tenir miralls retrovisors, no pot advertir la maniobra i només de desviar-se una mica del seu trajecte pot produir-se un accident de conseqüències nefastes. El límit de velocitat serà baix, però no per això es redueix el pes d'un cotxe si l'atropella. Així doncs, una de dues: o bé es fan més carrils bici i se'n prohibeix l'ús als vianants, o bé s'obre la possibilitat de denunciar els cotxes que realitzin maniobres temeràries davant els ciclistes.