Dissabte, 6 d'octubre del 2012 Ramon Mas Sanglas (Santa Eugènia de Berga)

Qualsevol alternativa a l'enquistament autonòmic troba traves. Existeixen tres línies polítiques diferents: autonomisme continuista (PPC), federalisme (PSOE-PSC) i sobiranisme nacional independentista (CiU-ERC-SI). Petits matisos i grans contrastos impossibiliten la coincidència davant d'un mur comú: la Constitució, que va lligar la unitat espanyola en el seu destí. Tota una contradicció amb el manual bàsic de la democràcia universal dels pobles. El mur de Berlín va caure per unir dues nacions. El mur constitucional espanyol frena la llibertat dels territoris que desitgen expansionar-se sense limitacions imposades, maltractament històric o repressió econòmica, lingüística i cultural. L'argument centralitzador, restrictiu i unitari per sortir de la crisi és contradictori. El regal d'autonomies que pocs havien demanat ha estat un desastre: ha de crear-se un nou marc -segona transició- per engendrar uns Estats confederals autosuficients o trencar fronteres. Els programes electorals ¿seran de nou mitges veritats? Els tres grups ideològics (autonomista, federalista i sobiranista) no poden prometre cap futur viable sense el compromís de trencar esquemes caducs i canviar les regles del joc constitucionals. Una majoria absoluta el 25-N pot portar a una derrota posterior. Cap partit està lliure d'esquerdes internes. En canvi, l'aval necessari de segones o terceres candidatures cohesionen més les voluntats de les urnes formant un govern de coalició.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos a cartalector@elperiodico.com

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: